‘Aquest any sí’. Doncs no, aquest any tampoc. L’Espanyol arribava al Santiago Bernabéu en un dels millors moments de la temporada. Confiat i sense dubtes, i és que Quique Sánchez Flores ha aconseguit aixecar l’ànim d’un equip deprimit. Però aquesta tarda, com passa sovint que viatja a la capital, l’equip ha tornat a defallir. I la història ja fa 21 anys que dura.

Quique ha improvisat una defensa de circumstàncies per l’absència de laterals drets. David López, el migcampista multiusos, s’ha encarregat de defensar la banda dreta, territori de Cristiano Ronaldo. A més, l’equip ha reforçat el mig del camp, amb la parella Pape Diop-Javi Fuego, tal com va fer contra l’Atlètic de Madrid. El pla de l’Espanyol era entorpir al màxim possible la circulació fluida de la pilota, centrant-se en la figura de Toni Kroos.

L’Espanyol estava ple de bones intencions però la cruel realitat ha confirmat les diferències entre els dos equips. El Madrid no ha vist perillar els tres punts en cap moment, tot i jugar entre setmana l’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Els blanc-i-blaus han pecat de relaxació i d’indolència, un mal que semblava cosa del passat.

José Manuel Jurado ha estat el reflex de l’esperit de l’equip. El talentós migcampista, avui més centrat en tasques defensives que creatives, ha estat substituït al minut 82, amb l’1-0 al marcador. Tot i això, Jurado ha abandonat la gespa del Bernabéu caminant, amb el cap cot i sense presses. Ningú creia en l'empat. I només necessitaven un gol.

El marcador ha estat l’únic al·licient que ha permès els jugadors de l’Espanyol seguir perseguint ombres. L’equip ha estat incapaç d’imposar el caràcter que havia deixat entreveure contra el Sevilla per agenollar-se abans d’hora. Llançant la tovallola de primer moment, onejant la bandera blanca. Una dada exemplifica el plantejament i l’actitud de l’equip: el primer xut contra la porteria de Kiko Casilla ha arribat després d’una hora de partit.

Aquesta tarda l’Espanyol ha perdut (merescudament) tres punts però també s’ha deixat pel camí molts intangibles que el col·loquen en molt mal lloc. En la prèvia del partit, l’entrenador ja avisava: “Treballem amb la idea d'abandonar el pessimisme o el conformisme, sembla que estem en una bombolla de retenció". El partit del Bernabéu ha servit per fer veure a Quique que té molta feina al davant. I és que avui s’ha vist l’Espanyol més conformista dels últims temps.