Un gol de Piatti a la segona part ha donat la victòria a un Espanyol que no vol despenjar-se de la lluita per Europa. Els de Quique Sánchez Flores han culminat un partit treballat per reivindicar-se i encarar la part final de temporada amb bones sensacions.

Al ritme de Llorente

Marcos Llorente, migcampista del Reial Madrid cedit a l’Alabès, mou els partits a la seva voluntat i ha sortit a la gespa de l’RCDE Stadium amb ganes de ser la brúixola i metrònom del seu equip. I ho ha fet. I és que l’Espanyol, encara condicionat pel mal partit de l’equip a San Mamés, ha vist com el líder dels bascos es creixia a mesura que transcorrien els instants inicials de matx.

Davant el monòleg, els de Quique Sánchez Fores han hagut de posar-se el vestit de treball per dir la seva i lluitar per tres punts transcendentals en el rugós camí cap a Europa. El conjunt local no volia perdre l’últim tren i s’hi ha agafat amb totes les seves forces; i des de l’esquema, amb un factor tàctic clau: el tècnic espanyolista ha alienat Jurado i Piatti amb ordres d’obrir el camp i evitar les sempre perilloses internades de Kiko Femenía i Theo Hernández.

Recuperant la personalitat

Els locals necessitaven retrobar-se amb bones sensacions després de ni puntuar ni competir a la última jornada i durant la primera meitat l’equip ho ha fet. No amb un joc excel·lent, però sí amb una intensitat i actitud col·lectiva digna del que s’espera dels homes blanc-i-blaus. I, de fet, només el poc encert en els metres finals ha evitat que aquests marxessin amb una lleuger avantatge al marcador.

Els més de 17.000 espectadors desplaçats a Cornellà han pogut veure un dels millors partits de Jurado des que va arribar, una altra demostració d’implicació de Gerard Moreno i, com és habitual aquesta temporada, la solidesa defensiva dels de Quique. També la lleugera desconnexió de Caicedo, tot i que ha anat de menys a més, i el pas enrere de l’Alabès davant l’ofensiva local.

Després del descans l’Espanyol ha aconseguit materialitzar el seu lleuger domini en arribades a la porteria de Pacheco. Les combinacions periques han estat més fluïdes, Gerard Moreno ha tret la batuta a Llorente i la resta de jugadors i aficionats l’han acompanyat en la seva interpretació. De l’anestèsia a l’entusiasme.

Madurar i colpejar

I Piatti s’ha sumat al concert amb un solo oportunista quan més ho necessitava el seu equip. L’argentí ha marcat el seu desè gol de la temporada aprofitant una pilota morta dins l’àrea i d’aquesta manera donava la benvinguda, pràcticament quatre mesos després, a Leo Baptistao. L’Espanyol colpejava primer i cedia la pilota a l’Alabès mentre fiava les seves opcions al contracop.

La posada en escena blanc-i-blava ha estat semblant a la que normalment es pot veure quan juguen al seu camp: madurar el partit a la primera part, cedir poques ocasions a l’equip contrari i anar creixent en voluntat ofensiva per acabar colpejant. I després, altre cop a la fase de maduració.

Tot i l'èxtasi, la diferència al marcador només era d'un gol i el conjunt basc ha reaccionat. No amb grans ocasions, però sí amb possessió de pilota a camp rival. Baptistao ha destacat molt i ha demostrat que se l'ha trobat a faltar molt, però ha estat imprecís a l'hora de definir i l'Espanyol ha iniciat els últims minuts rifant la pilota en excés.

Jugar amb foc sense cremar-se

No sempre que perdones ho acabes pagant. L'Espanyol no ha aconseguit ampliar l'avantatge però tampoc ha patit en excés per mantenir-lo, doncs les entrades de Diop i Hernán Pérez han permès que els pericos alternessin els atacs ràpids amb els posicionals i ha afegit la tranquil·litat que necessitava l'equip de cara als minuts finals de partit.

Els tres punts permeten seguir somiant amb la setena posició i, per tant, el bitllet a Europa. La final d'avui no s'ha saldat amb un gran joc, però sí amb molta actitud; ningú va dir que seria fàcil, però no serà per no intentar-ho.