La Masia és una referència i també un cas digne d'estudi. El Barça és una de les millors escoles de formació del món i a vegades sembla que no serveix per a res. Ja poden sortir grans fornades i grans futbolistes que quan toca fer l'últim pas i pujar al primer equip, tothom es topa amb una gran muralla que no hi ha qui pugui trepar. A dia d'avui es prefereix buscar a fora jugadors amb cognoms estrangers i amb informes impecables que remirar entre els teus propis futbolistes.

El millor talent dels últims anys que s'ha format a La Masia ha dit adéu al Barça. Jordi Mboula, un altre jove i brillant extrem com ho va ser Leo Messi en el seu moment, no ha tingut més remei que marxar. I això que ho va consultar amb els entrenadors de la casa, però tots ells el van aconsellar que sortís. I aquí rau el greu problema. Que ni des de casa es confiï en les possibilitats dels joves a progressar en el club que els ha ensenyat és per fer-s'ho mirar.

Mercat més que ADN

Avui dia es veu un Barça menys genuí. Nou futbolistes són els que van passar per La Masia, i sort que alguns els van repescar. Piqué, Sergi Roberto, Busquets, Iniesta i Messi són dels habituals els darrers anys. Una xifra molt baixa per a un model que, accentuat amb Johan Cruyff com a entrenador, es va apostar pel talent de casa.

Sembla que ja no interessin els futbolistes que han crescut amb una idea de joc única. Aquells que porten a la sang un ADN tan envejable, que aprenen amb una manera de fer específica per a triomfar al Camp Nou i que només qui s'ha format a les categories inferiors blaugrana sap què demana l'aficionat culer, són rebutjats.

Ara està de moda fitxar jugadors joves d'arreu, contra més rar sigui el cognom millor i si tens parentescs brasilers i el teu sobrenom acaba amb "inho" ja tens un contracte sobre la taula esperant per ser firmat. Per molt que diguem que la columna vertebral del Barça actual està ple d'ADN Barça i que a la banqueta tens suplents que també s'han format a La Masia, te n'adones que ja no són aquelles apostes com va ser en el seu dia Pep Guardiola, Sergio Busquets o Pedro Rodríguez.

El talent marxa o l'obliguen a marxar

De grans noms n'han aparegut molts els últims anys, de futbolistes n'han seguit sortint, però cap d'ells s'ha pogut consolidar al primer equip. Els últims exemples són Rafinha i Sergi Roberto, però els dos ja superen els 24 anys.

Tots recordem casos com els de Munir, Samper o Sandro, que han marxat cedits per tenir minuts i ara tenen complicat seguir al Barça. Però també podem mirar d'altres casos com Sanabria, Adama Traoré o Grimaldo, que ara juguen lluny del Barça. I seguint la llista trobem Cesc Fàbregas, Deulofeu, Bellerín, Icardi, Grimaldo, Onana... noms que eren blaugrana, però han hagut de buscar-se la vida fora de casa. I gràcies que alguns han volgut tornar.

Amb el cas d'Mboula s'ha tornat a obrir el debat perquè hi ha futbolistes del Juvenil A o del Barça B que han de prendre decisions. Jugadors com Cales Aleñá i Seug-Woo Lee hauran de pensar bé què fer. Triomfar al Barça és el seu gran somni, però a quin preu?

No sé si és problema de la directiva de Josep Maria Bartomeu i el seu model del Barça, si és problema del cos tècnic del primer equip que no aposta pels joves, o un tema de l'actual manera de formar a La Masia. Amb Ernesto Valverde pot ser que la cosa canviï o tot segueixi igual.

Però no s'ha perdre l'esperança. El Barça no hauria guanyat el que ha guanyat sense el talent de La Masia. I hem de somriure perquè Guardiola, Puyol, Xavi, Iniesta i Messi es van formar a casa i sense ells el Barça no seria el mateix.