Les presses mai són bones, però el Barça no té alternativa. El club ha arribat a la tercera setmana d’agost amb els deures per fer i amb un títol perdut. La imatge de l’equip en els dos partits de la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid dispara totes les alarmes. Les sensacions són les pitjors i fan preveure una temporada molt llarga si res no canvia. La direcció esportiva segueix treballant per invertir els 222 milions d’euros de Neymar Jr però a la plantilla se li comença a esgotar la paciència.

Immobilisme per bandera

La junta directiva va creure que la millor manera de gestionar l’herència rebuda era no tocar res. L’equip aixecava títols per inèrcia però cada any que passava era un any més gran. Els directius, en comptes de mirar a llarg termini, van dedicar gran part del seu temps a elogiar el desaparegut trident. Els relleus de Xavi, Andrés Iniesta o Sergio Busquets no preocupaven perquè Leo Messi, Luis Suárez i Neymar quasi sempre feien més gols que el rival. Els reforços (la majoria cars) estan a anys llum d’igualar el rendiment de l’últim Barça exitós.

En els poc més de dos anys de Josep Maria Bartomeu ocupant la presidència del Camp Nou, el club ha transmès la sensació que ha anat el mercat mogut per impulsos. Els fitxatges d’Arda Turan, André Gomes o Paco Alcácer demostren que no es té clar cap on es camina. El Madrid s’ha limitat a aglutinar jugadors (joves) que podrien encaixar en el que s’anomena ‘ADN Barça' per tenir, a dia d’avui, una de les millors plantilles d’Europa. Amb gust per la pilota, els blancs van desfermar al Bernabéu tota la vitalitat que li manca al Barça. L’equip no té armes per refer-se.
 

Messi Umtiti Santiago Bernabeu   EFE
Messi, seriós, mira com el Madrid aixeca la Supercopa / EFE

L’aposta per Luis Enrique va sortir-li bé al Barça si mirem el palmarès. 9 títols en tres temporades. El seu llegat és una altra cosa. Només un jugador format a La Masia ha aconseguit consolidar-se al primer equip en aquests tres anys: Sergi Roberto. I ho ha fet al lateral dret, una posició totalment nova per a ell. “M’interessa poc el que hagi deixat. Quan et fitxa un equip d’aquest nivell és per guanyar títols i jugar d’una manera determinada, i ho hem aconseguit”, va dir el mateix Luis Enrique en la seva última roda de premsa. Un discurs clarificador sobre què volia la directiva. L’entrenador va marxar per voluntat pròpia però el desig del club, fins l’últim moment, va ser seguir comptant amb ell.

La relació entre el futbol base i el primer equip, aquella que el 2010 va atorgar-li el podi de la Pilota d’Or, s’ha rovellat per falta d’atenció.

Fitxar un recanvi de Neymar?

Philippe Coutinho (Liverpool) i Ousmane Dembélé (Borussia Dortmund).  Aquests són els dos grans objectius del Barça en el mercat d’estiu que tancarà el pròxim 1 de setembre. Pep Segura, recent nomenat nou mànager general de futbol, ja va assegurar que estan “a prop” de tancar els dos fitxatges. Unes incorporacions que superaran els 222 milions de Neymar.

La venda del davanter brasiler hauria de convertir-se en una oportunitat per exhibir múscul i reforçar l’equip. És impossible trobar-li un substitut a l’actual jugador del PSG perquè no existeix. No hi ha ningú amb el seu desequilibri que es pugui adaptar a la banda esquerra del Barça. Per tant, s’haurien de buscar alternatives per solucionar les debilitats de l’any passat. Un migcampista de creació sembla imprescindible per recuperar la pilota i el control del mig del camp. I ni Coutinho ni Dembélé compleixen amb el perfil.

A més, Ernesto Valverde ja va evidenciar al Bernabéu que pot canviar el tradicional esquema del 4-3-3 per apostar per un 3-5-2 o un 4-4-2. Variants que necessiten de més i millor fons d’armari del que té ara la plantilla. L’equip només compta amb quatre centrals i un d’ells és Marlon Santos, a qui Valverde no s'acaba de creure. Si la direcció esportiva no es guarda cap sorpresa d’última hora, corre el perill de repetir els errors del passat: invertir molts diners sense millorar l’equip.

El Barça, a part de noms, té la difícil tasca de comprar il·lusió. L’afició no ha digerit les dues bufetades del Madrid i aquest diumenge afronta amb un pessimisme impropi del mes d’agost l’estrena a la Lliga.