En un mal partit en què ha mostrat una cara totalment diferent de la que va ensenyar el dimecres 8 de març al Camp Nou, el Barcelona ha baixat del núvol al qual havia pujat per encaixar una nova derrota a la Lliga, en un camp en què ningú no hagués imaginat tal revés. En el moment en què tothom pensava que aquest equip havia agafat embranzida cap a l'èxit, un Deportivo desnonat des de fa molt temps ha tornat l'equip blaugrana a la crua realitat. El Barcelona ha mancat de caràcter, Messi ha tornat a estar lligat de mans, ha fallat la defensa a pilota aturada i li ha faltat l'orgull que va exhibir a la Champions.

Diu un cançoner del poble de García Márquez que el pitjor de morir-se no és que un es mori, sinó el que un dura mort. Recordo la sàvia frase perquè també ha de ser un impossible viure sempre en la glòria. El Barca ha experimentat aquest últim exemple en tot just quatre dies.

El Barça ha sentit davant el Deportivo la ressaca de la remuntada a la Champions. Ha notat l'absència de Neymar, el jugador que més desequilibra en el futbol espanyol. I també ha percebut l'equip blaugrana el canvi d'una competició com la Lliga que no es defineix en un dia sinó en moltes jornades.

Luis Enrique ha mantingut l'estratègia del 3-4-3 que li havia donat tant rendiment en els últims partits i, sobretot, solidesa defensiva. El duel, tanmateix, exigia del Barca una màxima concentració. Tasca difícil quan ve d'haver jugat un partidàs memorable, únic, però una excusa insuficient per perdre el ritme a la Lliga.

Fent només el mínim, el Deportivo ha tingut el Barca sempre contra les cordes. No en possessió de la pilota, això que tant agrada a part de la crítica catalana, tampoc en iniciativa, però sí en el que veritablement compta en el futbol, que són els gols.

Sempre contra el marcador, com si s'hagués acostumat a estar a sota i no a dalt, el Barca ha rebut l'1-0 en el primer atac seriós del Deportivo, que ha arribat després d'una gran parada de Ter Stegen. Tanmateix, a continuació, el porter alemany no ha pogut contenir la següent pilota i Joselu ha aprofitat el regal per posar el seu equip en avantatge, just quatre minuts abans del final del primer temps.

En el segon període era d'esperar un Barca rabiós, o, almenys, amb la meitat del caràcter que va mostrar dimecres a la Champions. I efectivament, dos minuts després de la represa, Luis Suárez ha empatat el partit també aprofitant un mal refús de la defensa local.

Amb l'1-1 el Barca ha tornat a abaixar el ritme. A mig gas, amb lentitud i sense trobar la fórmula perquè Messi aparegués. Ni tan sols les entrades de Rakitic i Iniesta per uns fluixos Arda Turan i André Gomes no han millorat l'actuació de l'equip blaugrana.

I una altra vegada, el Deportivo, a pilota aturada, a la sortida d'un córner que no era, ha trobat el gol de la victòria quan es jugava el minut 74.

Obligat una altra vegada a remuntar, el Barcelona no ha trobat el camí ni tan sols per igualar un partit al qual ningú no li tenia por després de la gesta contra el PSG. Però el futbol és així. Unes vegades et dóna coses i en altres te les treu. Unes vegades puges al cel i en altres t'envia a l'infern.

L'equip de somni que fa quatre dies va meravellar el món, l'equip que havia escrit una nova faula en el futbol, que havia estat elevat al cel per haver executat una gesta increïble, s'ha ensorrat en un camp on mai no hauria d'haver perdut.