Tal dia com avui de l'any 1712, fa 305 anys, a Utrecht (Països Baixos) els representants de Lluís XIV de França s'incorporaven a les negociacions entre les potències en conflicte a la Guerra de Successió hispànica, que conduirien a la signatura del Tractat d'Utrecht. Als camps de batalla l'aliança borbònica hispano-francesa havia adquirit avantatge respecte a la coalició formada per la Corona d'Aragó, Àustria, Gran Bretanya, Països Baixos, Piemont i Prússia. Però la gran quantitat de recursos que havia invertit el Borbó francès sense el resultat esperat –en una guerra de desgast que es lliurava des del 1705–, sumat a una sèrie de males collites consecutives que havien provocat fam i revoltes a França, el van obligar a sol·licitar una sortida negociada al conflicte.

A l'inici de les converses el Borbó francès va plantejar la divisió de la monarquia hispànica. La corona castellano-lleonesa i les colònies americanes, per a un membre de la seva dinastia –que no seria el Borbó hispànic–. La cancelleria de París havia perdut la confiança en el nét del Rei Sol. Les atrocitats comeses pels exèrcits borbònics sobre la població civil a Aragó, al País Valencià i a les planes occidentals del Principat –d'una brutalitat monstruosa– evidenciaven un greu trastorn mental del Borbó hispànic que, a judici de la cancelleria de París i del seu propi avi i mentor Lluís XIV, l'impedien governar amb criteri. Una patologia que, més endavant, es manifestaria en tota l'amplitud i que els metges espanyols diagnosticarien eufemísticament com “melancolia”.

París renunciava a asseure un Borbó al tron de Barcelona. Una estratègia que pretenia satisfer tothom. D'una banda, els Borbons s'asseguraven la part més rendible del conglomerat hispànic –les colònies americanes–. I de l'altra executaven les demandes del bloc antiborbònic: el desmantellament de l'imperi hispànic a Europa. La corona catalano-aragonesa i les possessions mediterrànies (Sardenya, Nàpols i Sicília), restarien per al pretendent Carles d'Habsburg. Però la coronació –poc temps abans– de Carles com a emperador austríac desequilibrava la balança. La coalició antiborbònica, no va acceptar la proposta francesa, perquè considerava tan desequilibrant un eix borbònic París-Madrid com un eix austríac Viena-Barcelona.