Tal dia com avui de l'any 1977, fa 40 anys, el consell de ministres del govern espanyol presidit per Suárez feia públic el decret que derogava la llei franquista de 1938 de supressió de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest decret es restaurava —de forma provisional— la Generalitat i es reconeixia la legitimitat de la institució tant en la seva etapa republicana com en el parèntesi de la dictadura franquista. La restauració de la Generalitat, reconeguda també com la institució de govern pròpia de Catalunya, s'avançaria més d'un any al referèndum de la Constitució espanyola (1978), i significaria un dels avenços més decisius en el camí de construcció del règim democràtic.
La restauració de la Generalitat és, probablement, la contribució més significativa que la societat catalana va fer al procés de construcció i consolidació del règim democràtic espanyol. L'any 1977 resultava impensable impulsar un canvi de sistema cap a un règim de llibertats sense la implicació del poble català i de les seves institucions de govern. Catalunya havia estat pionera en la proclamació de la República i havia estat, també, el darrer territori de sobirania republicana. Catalunya seria, també, el principal front d'oposició al franquisme. Suárez va entendre que sense la complicitat de la societat catalana, el seu projecte podia tenir serioses dificultats per prosperar.
Sis mesos abans —març de 1977— havia estat creat el Consell General de Catalunya, que es formaria amb càrrecs electes catalans sorgits de les Eleccions Generals de juny de 1977, i que tenia l'objectiu d'elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia. Amb la publicació del decret de derogació de la llei franquista —la restauració de facto de la Generalitat— i el retorn del president a l'exili Josep Tarradellas (23 d'octubre de 1977), l'Estat espanyol acceptava —no sense fortes resistències i sorolloses crítiques d'amplis sectors de la societat espanyola— la legitimitat històrica de la institució; que volia dir la legítima aspiració del poble de Catalunya al seu autogovern.