Tal dia com avui de l'any 1516, fa 501 anys, la cancelleria austríaca de Maximilià d'Habsburg –consogre dels Reis Catòlics– donava un cop d'autoritat proclamant Carles d'Habsburg –nét primogènit de Ferran i d'Isabel– rei de les corones catalano-aragonesa i castellano-lleonesa. Tot i que Carles –que governaria com a Carles I de Castella i I d'Aragó– era per dret dinàstic l'hereu de les monarquies hispàniques, la tèrbola relació entre el seu pare –Felip d'Habsburg, que la historiografia espanyola ha anomenat tradicionalment Felipe el hermoso– i el seu avi matern –Ferran d'Aragó– havien dificultat enormement les seves possibilitats d'assolir els trons hispànics.
Quan això va succeir feia quasi dos mesos que havia mort Ferran el Catòlic, que exercia plenament com a rei de la Corona d'Aragó. I exercia conjuntament amb el Consejo de Castilla –un equivalent a un consell de ministres format per elements de les oligarquies latifundistes– la regència de la Corona de Castella. A la mort d'Isabel de Castella (1504) el Consejo de Castilla havia pactat una regència conjunta formada per Ferran (el rei consort), Felip (el gendre de Ferran) i Joana (la princesa hereva) fins a la majoria d'edat de Carles. Els esdeveniments, però, van fer que Ferran restés sol: el 1506 moria Felip i el 1509 Joana era inhabilitada per regnar.
Les oligarquies castellanes sempre van sospitar que Ferran havia ordit l'enverinament del seu gendre i la posterior reclusió de la seva filla. Felip d'Habsburg –el gendre– havia creat una potent xarxa de complicitats entre els banquers alemanys i les oligarquies castellanes i –a diferència de Ferran– gaudia de la confiança del Consejo de Castilla. Però Maximilià –que desconfiava de tothom– a la mort del seu fill Felip es va convertir en el protector de Carles, el nét primogènit. I Ferran va fer el mateix amb el segon nét en la línia de successió, que s'anomenava com ell. Ferran (avi) va criar i va educar a Ferran (nét) entre Barcelona i València.
S'ha especulat molt en relació a la maniobra de Ferran el Catòlic. Totes les investigacions apunten cap a la direcció que Ferran el Catòlic volia imposar a Ferran d'Habsburg com a hereu als trons hispànics. Però no comptava amb el suport de les oligarquies castellanes, que veien en el nét la continuació de l'estil polític de l'avi. I sobretot el veien com un “príncep català”. Finalment, Ferran va morir i el seu testament és, avui, motiu d'una gran controvèrsia perquè llegava la corona catalano-aragonesa a Carles. I perquè a Castella tampoc volien Carles com a rei perquè hi veien un “príncep alemany”. A Gant ho van resoldre amb un cop de força. Política i econòmica.
Ferran, Felip i Joana