L'independentisme català ho ha tornat a fer, sobreposant-se al cansament, al moltes vegades incomprensible desacord entre els partits sobiranistes, a la tàctica petita i mesquina, al puzle d'interessos diferents i també a les incerteses d'un procés que de vegades arrenca i sembla guanyar força i en altres moments sembla estar al caire de l'abisme. També sobreposant-se a la força de l'Estat espanyol, que té oberts més de 400 procediments judicials pel procés sobiranista i que ha imputat uns 200 càrrecs electes, molts dels quals, d'un alt valor simbòlic, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'expresident Artur Mas i tres membres del seu Govern; i, tot això, en un moment en què la fase judicial ha començat a prendre força. L'independentisme català ho ha tornat a fer. Els voltants de l'avinguda Maria Cristina van ser objecte d'una multitudinària concentració que simbolitza sobretot unitat, il·lusió i fortalesa.

Les 80.000 persones que, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, van desbordar Montjuïc són més que una resposta a la judicialització de la vida política a càrrec del Govern espanyol. Són, sobretot, un missatge interior i un altre d'exterior que els cinc anys de manifestacions massives al carrer no s'aturaran, que això no s'ha acabat. També de vigilància sobre les institucions, bàsicament el Govern i el Parlament. Així, els organitzadors de l'acte, l'ANC, Òmnium i l'AMI, van posar l'accent durant les seves intervencions en la mobilització permanent a partir d'ara i fins al referèndum d'independència, previst per al setembre. Igualment, a convocar contra el desànim, assenyalant que s'entra en la recta final i definitiva.

L'acte, però, també va tenir un component de missatge fora de les fronteres catalanes, en un moment que acaba de constituir-se el nou Govern espanyol, després de més de 300 dies en funcions. El missatge a l'executiu de Rajoy va ser de reafirmació en les posicions independentistes expressades en els últims mesos pel Govern. La important mobilització d'aquest diumenge és evident que impulsa les reclamacions del Govern, però també retalla el seu marge de maniobra per agafar dreceres. Un exemple clar de la importància de la concentració va ser la repercussió en els mitjans de comunicació internacional, començant per The New York Times, que va recollir la protesta de Montjuïc i va centrar la seva mirada en la massiva resposta i la permanent negativa del Govern espanyol a abordar el referèndum.

El procés polític català ha agafat novament impuls. I aquesta és la principal novetat per als que vulguin seguir amb la mirada correcta l'acte de Montjuïc. Les altres coses –diferències, empipades i contradiccions– estan en un segon pla.