Els mitjans de comunicació i molt especialment les televisions tenen aquestes coses: una bona successió d'imatges pot acabar omplint una visita com la d'aquest cap de setmana del president dels Estats Units, Barack Obama, a Madrid. El tema no és que fos un viatge exprés, cosa comprensible després dels luctuosos successos de Dallas en què cinc policies van morir en mans d'un franctirador durant una manifestació de protesta racial. La qüestió és que durant el temps que ha estat a Madrid, el president dels Estats Units ha prioritzat les trobades amb el personal de l'ambaixada del carrer Serrano i amb el miler de militars residents en la base nord-americana de Rota, abans que les reunions amb les autoritats espanyoles. Als primers els va dedicar un concentrat d'al voltant de cinc hores i als segons, tan sols la meitat del temps.

S'ha de reconèixer que la històrica visita –quinze anys sense que un president trepitgés sòl espanyol– ha acabat amb una anomalia amb un soci europeu, sigui de la mida que sigui. Però no deixa de tenir un cert aire provincià posar l'accent en la importància de la visita exprés. Perquè si es vol anar al detall, potser caldrà preguntar-se per què dissabte va preferir sopar amb el seu ambaixador a Madrid i diumenge dinar amb el personal de la seva ambaixada abans de dedicar algun dels dos moments a reunir-se amb el Rei o el president del govern espanyol. I tampoc no sol ser tan normal que els tres dirigents polítics espanyols fora del president en funcions, o sigui Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera, tinguessin tan sols entre cinc i deu minuts per reunir-se amb Obama. Quan el 1990 el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, es va reunir amb el president George Bush a la Casa Blanca durant un temps similar i es va posar l'accent que havia estat una photo opportunity. Doncs això.

De la visita a Madrid no en queden acords polítics ni notícies de rellevància. Però sí que hem vist com el mandatari nord-americà rebia un pernil de Rajoy amb suport i ganivet de tallar inclòs, una versió del Quixot en anglès obsequi del Rei i un llibre de Pablo Iglesias sobre els voluntaris nord-americans en la Guerra Civil amb faltes d'ortografia en la dedicatòria incloses. Amb els regals sota el braç se'n va anar cap a Rota. Villar del Río, el municipi de Berlanga i Mr. Marshall, no ha estat exactament Madrid, però la capital espanyola tampoc no ha rebut el tracte que el president dels EUA hagués concedit a Berlín, Londres, París o Roma. I això no és culpa que hi hagi un govern en funcions.