S'inicia aquest dilluns la que serà la setmana del caixa o faixa socialista i que conclourà previsiblement diumenge vinent, dia 23, amb la reunió del comitè federal del PSOE i el vistiplau a la investidura de Mariano Rajoy. La gestora socialista que presideix Javier Fernández ha fet els deures, minimitzant al màxim els focus de resistència de partidaris de l'exsecretari general Pedro Sánchez, apartat del càrrec després d'una batalla campal en l'últim comitè federal, i ho té tot a punt per a una decisió que serà transcendent en la història del partit. No tant per pactar amb el PP, una cosa que s'hauria pogut explicar en altres moments en l'organització, sinó per pactar amb aquest PP.
El relat socialista que s'ha volgut destacar des de l'inici de la Transició, molt basat en el fet que eren l'alternativa a la dreta, quedarà fet miques. Polvoritzat. A més, es produeix en uns moments en què Podemos espera recollir tot el vot de l'esquerra i liderar l'oposició al Parlament espanyol. Molts dirigents socialistes saben que el pas que estan a punt de fer és pa per a avui però fam per a demà, però, alhora, hi ha un enorme sensació de vertigen a una nova cita amb les urnes. El País, el diari que ha liderat des del centreesquerra l'opinió publicada per a l'acord PP-PSOE i que també ha fet d'ariet per eliminar Sánchez, publicava aquest diumenge una nova enquesta en què situava Podemos davant del PSOE, una hipòtesi més que versemblant. Almenys, molt més creïble que un altre dels titulars, que assegurava que els electors del PSOE creien que el més convenient era abstenir-se en la investidura.
També es veurà aquesta setmana com s'ho faran el PSOE i el PSC en la seva relació o si, per contra, s'inicia un procés d'allunyament entre les dues formacions. Miquel Iceta ha apostat molt fort en la seva negativa a votar la investidura de Rajoy i no té marge per recular. El PSOE tampoc no té marge per deixar volar lliurement el PSC en una qüestió tan transcendental. I es preveu que tota la força que no ha tingut la gestora fins ara pot ser tota una altra cosa si del que es tracta és de barallar-se amb el PSC. Els socialistes catalans són des de fa molt temps un furóncol que molts barons volen extirpar. I l'amenaça d'una federació catalana del PSOE pot tornar a estar sobre de la taula.