Unió Democràtica camina cap a l'extinció com a formació política després que els bancs no assumissin en primera instància la quitança que la formació política els proposava del deute contret i, com a conseqüència d'això, es veiés forçada a presentar un concurs de creditors que ha posat en relleu un passiu de 22,4 milions d'euros i un inventari de béns de 5,8. És normal que des de la formació democristiana s'intenti, a cada notícia que surt, retardar al màxim aquesta situació, però les cartes estan tirades i la situació és irreversible. En tot cas, els seus dirigents, que ja no van poder fer front a les eleccions del passat 26 de juny a Espanya i no podrien fer front tampoc a unes terceres eleccions, hauran de decidir en els propers mesos si desitgen romandre en política i presentar-se a uns futurs comicis a Catalunya anant a les urnes amb un altre nom. Potser aquell que van manejar i que no va arribar a veure la llum i que responia al nom de Construïm.

En qualsevol cas, Unió camina cap a l'extinció com a marca després que l'electorat els castigués sense representació en els parlaments català (27 de setembre del 2015) i espanyol (20 de desembre de 2015). Aquell resultat va respondre a un cúmul d'errors dels democristians, basats en una estratègia equivocada a l'hora calibrar exactament quina era la seva força en la desapareguda Convergència i Unió. També van mesurar malament el pes dels dirigents crítics agrupats al voltant d'Antoni Castellà que va acabar partint el partit en dues meitats i deixant Unió a la intempèrie.

Però de tots els seus moviments, el més greu va ser no detectar que la centralitat a Catalunya havia canviat i que era incompatible defensar el nacionalisme de Carrasco i Formiguera fent una croada en contra de l'independentisme, pal de paller, agradi o no agradi, del que al seu dia van ser sectors moderats de la societat catalana. Les manifestacions de la Diada reflecteixen clar i net aquesta evolució d'una part significativa de la societat catalana fent seu el programa independentista. Tot això ha convertit Unió en un vaixell a la deriva amb un contramestre, Ramon Espadaler, que per més que intenta buidar l'aigua del vaixell està condemnat a fracassar per la dimensió del forat. Només falta conèixer el dia.