Tot i que ja fa hores de la reunió al palau de la Moncloa entre la vicepresidenta en funcions Soraya Sáenz de Santamaría i el vicepresident català Oriol Junqueras, aquest últim, segurament, encara es deu preguntar quin era l'interès real de la número dos de l'Executiu espanyol per reunir-se amb ell. I és que la política que es fa a Madrid té de vegades molt de política-espectacle: s'aixequen expectatives sobre acords determinats, es filtren informacions que després no es compleixen i s'explica, això sí, que l'ambient de la reunió ha estat bo. Hi falta... el més important: el govern en funcions no està aïllat, parla amb tothom, també amb els independentistes catalans. Així, es diu, Junqueras ha estat dues vegades a la Moncloa en els últims tres mesos. És més pa que formatge. Final de la cita.

La comunicació a Junqueras per part de Sáenz de Santamaria i del ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, que el Consell de Ministres d'aquest divendres autoritzaria un refinançament de 680 milions de deute no justifica una reunió. De fet, els refinançaments de deute solen ser per desgràcia per a la Generalitat habituals. Fa unes setmanes n'hi va haver un altre, de 4.000 milions, i es va resoldre sense més anuncis públics. Vist el poc que pot haver-se filtrat de la reunió tampoc no hi va haver converses polítiques de més calat sinó un mer repàs de l'agenda europea, l'objectiu de dèficit i les exigències de Brussel·les. Molt menys es va poder desbloquejar la petició de reconvertir 1.600 milions de deute de curt a llarg termini, cosa que sí que donaria una mínima autonomia financera a la Generalitat. Aquesta és una antiga reivindicació de Junqueras, que té l'aval del ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, i que quan arriba al perímetre de la Moncloa s'evapora, sense que se sàpiga del cert si és més culpa de Soraya o de Montoro.

Encara que el gènere literari de la política sempre permet milers de fabulacions, qui parli de desglaç és simplement un desinformat. Al revés, la cita a la Moncloa va ser una oportunitat perduda i un desig manifest de no recollir el guant de Junqueras, que, al matí, en un fòrum informatiu a Madrid, havia expressat "tota la predisposició a parlar i a escoltar; i, si hi ha acord, millor". Una filosofia, la de parlar i escoltar, que també va utilitzar en el sopar empresarial de la vigília a Zalacaín i amb els periodistes econòmics amb qui també es va reunir a Madrid. I això que el tema independentista va tenir algun moment d'alt voltatge.