La CUP donarà suport a la moció de confiança a què se sotmetrà el president Carles Puigdemont dimecres vinent en el Parlament i, encara que el gest obre una possibilitat real d'un final de legislatura acordat entre les forces independentistes, a hores d'ara hi ha fins i tot massa serrells. S'aclarirà un d'ells, sens dubte el més urgent, ja que el contrari hagués suposat una nova convocatòria d'eleccions i la mort sobtada de la legislatura. No obstant això, la reunió d'aquest dissabte dels òrgans de direcció de la CUP no ha aclarit el que és en aquests moments el principal obstacle entre Junts pel Sí i la CUP i que no és cap altre que els pressupostos de la Generalitat per al 2017.

Una moció de confiança aprovada sense nous pressupostos no deixa de ser un cert brindis al sol i això ho saben tant Puigdemont com Oriol Junqueras, el vicepresident i conseller d'Economia que va carregar injustament amb una desautorització dels comptes del 2016 que era sobretot política. La seva no tramitació el mes de juny passat ha causat greus problemes en tots aquells sectors que veien en aquells pressupostos una oportunitat de millora, a més d'haver-se perdut també una oportunitat per impulsar l'activitat econòmica a Catalunya i garantir serveis socials que avui estan molt en precari. La CUP els va tombar i no només va desencadenar un tsunami polític a Catalunya, sinó que va posar seriosament en risc el trajecte polític iniciat el 2012 amb aquella multitudinària manifestació de l'11 de setembre. La rapidesa de Puigdemont improvisant un tallafoc –la moció de confiança– va desmuntar en aquell moment la no poca oposició interna en donar per liquidada la legislatura. I això s'ha de saber.

A partir de dimecres, JxSí i la CUP disposaran d'unes quantes setmanes per decidir si arriben fins al final del full de ruta, amb el referèndum incorporat a aquest, sabent que només podran intentar-ho amb els nous pressupostos aprovats. I no només perquè hi ha partides noves que han d'incorporar-se en un any tan decisiu com l'actual. Sobretot perquè si no es visualitza que hi ha unitat al món independentista, en l'inici de les últimes rampes d'una ascensió que es presumeix enormement difícil i amb molts obstacles al camí, el millor és donar per acabada la legislatura. Ho sabrem aviat i l'avantatge en aquesta ocasió és que tots els protagonistes coneixen que ja no valdran jocs de mans.