Després d'uns caps de setmana sense massa problemes a l'aeroport del Prat, coincidint amb els dos dies festius amb motiu de Sant Joan s'han tornat a veure, llegir i escoltar queixes de persones atrapades a les cues del control de passaports. No s'han succeït les aglomeracions del pont del primer de maig i setmanes posteriors, però sí que han cridat l'atenció, entre altres coses perquè l'inici de la temporada d'estiu és a tocar. També perquè el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, havia donat per superada la fase conflictiva després de les protestes de passatgers i també de la Generalitat.

És evident que no ha estat així i, es vulgui o no, les infraestructures continuen sent una assignatura pendent. Un passatger que arribi, per exemple, un dilluns al Prat pot tenir primer problemes en el control de passaports, més tard en alguna de les incidències de Rodalies i, per acabar-ho d'adobar, es pot trobar amb la vaga de principis de setmana al metro, que complirà aquest dilluns la seva vuitena setmana sense que hi hagi hagut cap avenç i la incidència en el transport subterrani de la ciutat ja formi part de la quotidianitat setmanal. Potser, fins i tot, un dia s'acabarà si s'asseuen a negociar seriosament i algú pensa en els barcelonins.

El conseller de Territori i Sostenibilitat ha reclamat una reunió urgent amb la Delegació del govern espanyol i amb Aena, la titular de la instal·lació. Molt em temo que la reunió servirà de bastant poc, entre altres coses, perquè ara ja sabem que la solució requerirà temps i paciència. Entre altres coses, perquè la planificació es va fer malament i quan no es parla de l'augment de vols al Prat, es recorre a l'increment de passatgers. Com si fos una sorpresa que cada vegada més companyies estrangeres vulguin situar avions punta a punta amb sortida o destinació a Barcelona. El bloqueig de passar imperiosament per Madrid en totes les rutes aèries fa un quant temps que es va trencar i és obvi que el negoci ha canviat no només més d'una rutina sinó que ha permès superar més d'un obstacle. Però això ho sabia tothom. El que hem de preguntar-nos és per què no s'ha evitat.