Historiadors que respecto d'ideologies diverses, també independentistes, i associacions gens sospitoses de lluita antifranquista han donat el seu suport aquestes últimes setmanes a la decisió de l'alcaldessa Ada Colau d'instal·lar al Born estàtues del dictador Francisco Franco. Entre els arguments més repetits hi ha que "rememorar tot allò és una iniciativa excel·lent" i fins i tot l'Amical de Mauthausen ha afirmat que els temes de la dictadura i dels feixismes s'han d'explicar i fer públics i és el que fa aquesta mostra. Acabo amb el professor Solé i Sabaté, un dels grans especialistes catalans en franquisme, que ha assegurat que totes les exposicions de crítica a l'opressió li semblen acceptables.

Són, totes elles, opinions rigoroses i acadèmicament correctes però de les quals discrepo substancialment per dos motius: l'espai escollit en cap cas havia de ser el Born i des que es va conèixer la notícia que desprèn tota ella una fetor populista, que no podrà ocultar una realitat inqüestionable: a Espanya no s'ha fet prou per les víctimes del franquisme. I aquests dos motius em semblen més que suficients per plantejar d'una manera diferent l'exposició i per haver escollit un altre lloc menys controvertit. Sobretot, perquè trasllada la idea que l'equip de govern d'Ada Colau ha volgut des del primer moment: justificar una posició molt discutible al·legant que en altres països s'havia fet –quan la realitat espanyola en matèria de memòria històrica és molt singular– i així provar d'obviar la seva ubicació al Born.

De totes maneres, ara que l'exposició ja és un fet –controvertit, però un fet al cap i a la fi– cal esperar que l'Ajuntament de Barcelona no es limiti a una exposició puntual –com va ser la retirada, això sí amb molt soroll mediàtic, del bust del rei emèrit Joan Carles I, que presidia el saló de plens– i promogui iniciatives de més calat respecte a la memòria històrica. En aquest sentit, la proposició de llei que pretén anul·lar els judicis sumaríssims del franquisme i que es debatrà pròximament en el Parlament i que compta amb el suport de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP avança molt més en la recuperació històrica que qualsevol exposició. Per legítima que sigui.