Les imatges d'agents de la Guàrdia Civil abandonant diversos aquarteraments de capitals de províncies espanyoles -aquest dilluns a Còrdova, Huelva i Cadis- per desplaçar-se a Catalunya a impedir el referèndum de l'1 d'octubre són esgarrifoses i haurien de provocar més enllà de l'Ebre -com sol dir-se- una profunda preocupació. Així, hem pogut veure aquestes últimes hores centenars d'agents de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia acomiadats pels seus comandaments i per una multitud, com aquells soldats que antany se n'anaven a la guerra i qui sap si tornarien. Tant és que a Catalunya no hi hagi cap conflicte tumultuós que els obligui a desplaçar-s'hi. I que tampoc no es necessitin més policies, ja que amb els Mossos n'hi ha prou i més per garantir la seguretat a Catalunya. És tan així, que el mes d'agost passat van fer front a l'atemptat terrorista més greu sofert a Espanya des del 2004 i en 72 hores van desmantellar el comando terrorista, format per 12 membres. I ho van fer malgrat l'apagada a què els havia sotmès el Ministeri de l'Interior i de la qual en el futur sabrem detalls avui molt difícils d'explicar -i menys de justificar-, com tot el que envolta l'imam de Ripoll.

El relat ja està instal·lat i es pensen que venen a posar ordre perquè és el que han llegit, han sentit a la ràdio i han vist a la televisió. És el que els han explicat, en molts casos, els seus superiors. Com repeteix el vicepresident Oriol Junqueras aquests dies, són els màxims responsables de les forces de seguretat de l'Estat i no els agents els que estan provocant una situació, a la pràctica, propera a un estat d'excepció. I els que els obliguen a reprimir, qui sap si en contra de la seva voluntat, un procés democràtic que vol mantenir les millors relacions amb Espanya una vegada s'hagi votat diumenge vinent.

Però aquestes imatges dels agents -acomiadats per la multitud corejant el "a por ellos, a por ellos", en referència als catalans que volen votar!!- són també un termòmetre de les baixes passions, però en tot cas fiable, de la reacció que ha activat el Govern espanyol a tot el territori per provar d'esclafar la revolta cívica que s'està produint a Catalunya. Comença a emergir en tota la seva dimensió la irresponsabilitat de la política espanyola amb una repressió política, judicial i policial fora de tota lògica. La decisió de mobilitzar fins a 9.000 agents, en el desplegament més gran conegut mai -ni quan Espanya tenia un greu problema de terrorisme amb ETA es va adoptar una mesura similar-, suposa, a la pràctica, voler reprimir amb la força una part de la societat catalana que no pensa com ells. Una part que s'ha demostrat a les urnes que és majoritària. Algú es creu que amb tot aquest desplegament policial i amb les mesures judicials posades en marxa la situació entrarà en una via de normalitat? No sembla que hagi de ser així. Al contrari, el desacord entre Catalunya i Espanya serà irreconciliable i tindrà efectes infinitament més devastadors que les meses petitòries del PP contra l'Estatut. Allò va ser la llavor del que avui s'està debatent a Catalunya.

I com en aquella ocasió, una part important de la societat catalana se sent interpel·lada davant de l'atropellament a la seva dignitat. Ja no són només els independentistes que volen votar l'1 d'octubre. I n'hi ha prou amb citar un mitjà tan hostil amb l'independentisme com El País, que diumenge passat publicava una enquesta en la qual assegurava que el 82% dels catalans consideraven un referèndum pactat la solució. Ho deien el 75% dels votants del PSC, el 57% de Ciutadans i el 49% dels electors del PP. Aquesta era la proposta del Govern i la que volien quatre de cada cinc catalans. Davant aquesta demanda de democràcia, la resposta policial i repressora espanyola no només és decebedora, sinó que amenaça d'enfonsar Espanya en un trauma del qual li costarà molt de recuperar-se.