La posició de CC.OO i d'UGT en suport de Lluís Llach, restant transcendència a les paraules que havia pronunciat respecte als funcionaris i les lleis de desconnexió, i recordant el compromís històric del cantautor amb els sindicats, haurien de posar punt final a la manipulació política i mediàtica dels últims dies. Hi ha tantes ganes de destrossar el moviment independentista i les forces estan tan descompensades que la crítica que va patir el cantautor i diputat de Junts pel Sí ha necessitat alguns dies per tornar les coses a lloc, ja que no aportaven res de nou ni al debat polític ni al que, en última instància, podia interessar als empleats públics, i que no és cap altra cosa que quina seria l'actitud del Govern.

Però de la mateixa manera que s'opta per col·locar una fotografia del president veneçolà, Nicolás Maduro, posant amb una estelada a la zona més noble de la portada de l'edició digital del diari El País, en un gens dissimulat exemple d'ubicar el procés independentista català en l'imaginari com una cosa d'extremistes i de revolucionaris catalans, es presenta Llach com un feixista capaç de les barbàries més grans i de formar part d'un grup parlamentari, JxSí, que intenta dur a terme un cop d'estat a Catalunya. No és rellevant que sigui mentida, ni que el 80% de la societat catalana hagi expressat reiteradament l'opinió favorable a un referèndum d'independència: el que compta és imposar un relat a la societat espanyola del que passa a Catalunya, encara que sigui fals.

És reconfortant escoltar al secretari general de la UGT catalana, Camil Ros, enmig de tot aquest soroll, dir coses tan assenyades com que Llach en cap moment no va voler situar les lleis de desconnexió en contra dels treballadors i recordant, per si algú tenia cap dubte del seu compromís, que el cantautor de Verges havia estat la persona que havia llegit més manifestos en les vagues generals convocades a Catalunya. Amb altres paraules, Javier Pacheco, el recentment elegit secretari general de CC.OO. de Catalunya, va mantenir una posició molt similar i va demanar que no s'afegís més llenya al foc. Un missatge que tenia destinataris a l'esquerra que ha atiat interessadament i erròniament aquest debat.

La lògica tensió política del moment no hauria de desembocar en persecucions com la que ha patit Llach si és que no es vol convertir la política en una cosa barroera i roïna.