Caldria remoure els papers de la Cambra de Comerç per trobar-hi una repulsa tan contundent a un president del govern espanyol com la que ha dut a terme el president de la institució catalana, Miquel Valls, denunciant les contínues promeses incomplertes per part de l'Executiu del Partit Popular amb Catalunya. La promesa de "pluja de milions" anunciada per Mariano Rajoy a Barcelona el passat 28 de març és, gairebé quatre mesos després, segons el parer de Valls, un auguri que no es podrà complir, perquè ni s'han engegat els projectes, ni les tramitacions administratives, ni la gestió de contractes perquè la inversió de 1.000 milions anuals pugui dur-se a terme. O sigui, punt final. O, com diu Valls de manera més elegant, "els polítics prometen coses que no són realitzables i no es poden complir".

La targeta vermella treta per la Cambra és significativa, ja que es tracta d'una institució poc procliu a ser focus d'atenció i a buscar-se un enfrontament amb els governs respectius, sigui el de Catalunya o el d'Espanya. Encara que la Cambra ja va ser escèptica després de l'anunci de Rajoy ha volgut deixar passar uns mesos per confirmar que aquest any no seria diferent d'anys anteriors i els pressupostos generals de l'Estat mantindrien una situació molt semblant pel que fa a Catalunya i l'execució dels comptes del que es denomina les inversions territorialitzades. Perquè la discrecionalitat del Ministeri de Foment en l'execució d'una obra és tan alta que cal passar, com si diguéssim, dos obstacles. El primer és que es reconegui el pes del PIB català i la població en la inversió, cosa que poques vegades s'aconsegueix. Superat aquest tràmit, ve la segona part: que el que està escrit en els pressupostos es compleixi. I això ja són figues d'un altre paner: mai no s'arriba a complir, encara que en ocasions la vergonya sigui tan alta i les xifres tan escandaloses. Segons la intervenció general de l'Estat el 2015, a Catalunya es va executar el 70,8% de la inversió prevista. A Madrid va ser del 127% i a Andalusia del 101%.

És comprensible que l'Estat no vulgui plantejar un debat seriós sobre el referèndum que diu que no autoritzarà i no se celebrarà. I que es limiti a parlar de pensions, que és el capítol que més espanta la ciutadania encara que la gran majoria d'economistes de prestigi asseguren que els jubilats no han de preocupar-se per cobrar-les en una Catalunya independent. Però el que es considera ara com ara problemes reals dels ciutadans són aquests i molts d'ells deriven dels pressupostos de l'Estat i no dels de la Generalitat. La situació, francament és molt millorable. En el primer cas, la simple execució del pactat ja canviaria moltes coses, i, en el segon, un finançament més just també. I aquestes dues últimes coses no són un problema d'independència. Ni tampoc d'una reunió de presidents autonòmics. Tan sols cal ser una mica menys tramposos.