Les eleccions del proper 21 de desembre a Catalunya són potser les que estan sotmeses a més alteracions de les celebrades en les últimes dècades a Europa. Les va convocar qui no tenia atribucions per fer-ho, el president del govern espanyol; ho va fer després del cessament del Govern no previst a la Constitució, el dia que va voler i sense consultar-ho amb cap de les forces polítiques catalanes; vuit consellers i conselleres han passat un mes i dos dies a la presó d'Estremera o a Alcalá Meco; al vicepresident Oriol Junqueras i al conseller d'Interior, ambdós candidats en les llistes electorals d'Esquerra i de Junts per Catalunya, a diferència dels sis membres del Govern que han estat posats en llibertat aquest dilluns, se'ls ha mantingut a la presó amb les restriccions que suposa per a ambdós partits, i molt especialment per als republicans, no comptar amb el seu principal actiu electoral; als Jordis, Sánchez i Cuixart, també el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena els manté en presó provisional després de 49 dies a Soto del Real i JuntsXCat perd el seu número dos per a la campanya.

Finalment, el president Puigdemont juntament amb quatre consellers protagonitza la campanya des de Brussel·les, una anomalia que a més es veu interrompuda per les seves anades i vingudes als tribunals belgues, ja que sobre tots ells pesa una ordre d'extradició de la justícia espanyola. Home, el frame no és el normal d'uns comicis. I s'hi afegeix un control desproporcionat sobre els mitjans públics i molts dels privats que, en un altre moment, seria denunciat pels seus professionals i que ara es mantenen en silenci. O, pitjor encara, una participació indissimulada davant de la pèrdua de llibertats fonamentals.

Però més enllà de la gran injustícia que suposa per a tots ells una presó provisional que no té sentit, més enllà de l'escarment públic que l'Estat vulgui infligir-los, hi ha també el dany col·lateral que acaba suposant per a l'independentisme. No s'ha d'enganyar: no tots partits juguen aquestes eleccions en les mateixes condicions. He escoltat en les últimes hores que ja li va bé a l'independentisme disposar dels seus propis màrtirs i també que és una molt bona notícia que continuïn a la presó. Els quinze dies que falten fins als comicis es desenvoluparan amb acusacions d'aquest tipus i amb una capa de repressió latent en l'horitzó. La permanència a presó de Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart, així ho indica. Com les advertències a Marta Rovira o la possible activació de sumaris com el del major Trapero. Hi ha un intent que l'independentisme plantegi la campanya a la defensiva i d'anul·lar el debat sobre com s'ha arribat a segrestar l'autonomia catalana amb l'article 155.

Els electors hauran de validar-lo a les urnes, i perquè el seu aixecament sigui inevitable i el govern espanyol no pugui fer martingales amb el resultat, la victòria de l'independentisme ha de ser clara a les urnes. Qualsevol altre escenari no només seria un retrocés, sinó l'inici d'una Catalunya molt diferent de la que hem conegut en les últimes dècades.