La reelecció de Jordi Sànchez com a president de l'Assemblea Nacional Catalana per un escàs marge de vots davant la seva rival, l'escriptora nord-americana Liz Castro, després d'unes setmanes de forta convulsió al si de l'entitat independentista, hauria de servir una vegada per sempre per tancar el clima de divisió que ha tenallat l'organització durant els últims mesos. És evident que Sànchez ha comès errors durant la seva presidència –i algun dels quals, no menor– però també és veritat que sobre la seva gestió ha pesat des del primer dia un nivell de crítica molt interessada que tenia a veure molt més amb la batalla dels partits independentistes que amb la mateixa ANC. Tampoc no ha ajudat el fet que els períodes de presidència del màxim responsable de l'ANC fossin només d'un any, circumstància que ha estat modificada en aquesta ocasió perquè siguin de dos.

El nou mandat de Sánchez és, en aquestes circumstàncies, una gran oportunitat per a l'ANC i una ocasió per recuperar l'enorme temps perdut. No hi ha, en aquesta important etapa, lideratges exclusivament individuals sinó que és el moment de cohesionar equips i comptar amb tots els sectors de l'entitat. No hi ha guanyadors i perdedors, ja que l'ANC no és un partit polític i l'errarà qui faci des de dins aquesta interpretació. Aquest va ser el mandat de l'assemblea general que va elegir els 77 membres del secretariat fa una setmana i que aquest dissabte ha escollit el president. L'ANC aposta per la continuïtat en un moment clau de la política catalana: el Govern fa més de quatre mesos que està funcionant, el president s'ha compromès a un procés de desconnexió en un període al voltant de 17 mesos i, d'altra banda, el Govern espanyol ha activat tota l'artilleria jurídica i política per impugnar totes i cada una de les iniciatives de l'Executiu de la Generalitat i del Parlament que tinguin a veure amb el procés independentista.

Aquesta situació ha provocat no només un bloqueig absolut en les relacions entre les dues administracions sinó que s'hagi convocat una manifestació per a diumenge vinent, 29 de maig, contra el Tribunal Constitucional en una iniciativa política que no té precedents i que avalen partits polítics sobiranistes i d'esquerres, entitats sobiranistes i sindicats i que finalitzarà davant la Delegació del Govern a Catalunya. També se sumarà, diu, el PSC, encara que en el seu cas més que protestar contra el TC, addueix, serà contra el Govern que presenta els recursos al TC. Tant se val, ja que el lema serà "Els drets no se suspenen" i, al final, qui resol és el TC. I, en l'horitzó, el proper 11 de setembre. L'important és que l'ANC curi les ferides i sàpiga afrontar unida una nova oportunitat.