El Cosmocaixa ha presentat avui la que serà, sens dubte, la seva estrella durant els propers mesos: un esquelet de Tyrannosaurus rex, un dels millor conservats dels que s'han trobat fins avui. L'anomenen la Mona Lisa del Museu Naturalis de Leiden, on s'exhibeix habitualment, pel seu bon estat de conservació (tot i que també als Països Baixos li diuen Trix, en referència a la reina Beatriu, Beatrix). És un monstre de 12,5 metres de llargada en perfecte estat de conservació. Un esquelet magnífic que es podrà veure al CosmoCaixa fins el 18 de febrer.
De Leiden al CosmoCaixa
El paleontòleg Anne Shulp, del Museu Naturalis de Leiden, un dels reconstructors de Trix, ha acompanyat la peça per fer-ne la seva presentació a Barcelona, primera parada en la seva gira pel món. Shulp es sentia profundament satisfet per poder exhibir a Barcelona aquest esquelet tan excepcional. Ha manifestat que la voluntat de l'exposició és mostrar les restes òssies, però també posar de manifest, de forma àgil i dinàmica, el que els científics han aprés d'aquest ésser tan especial, la Trix. Al CosmoCaixa s'intenta presentar aquesta peça tan especial dins el seu context original. Per això, va acompanyada d'una sèrie de panells i rètols on s'explica quan van aparèixer els dinosaures, quan van desaparèixer, en quin medi ambient vivien, amb quins animals convivien...
El Dr. Anne Schulp, paleontòleg del museu Naturalis de Leiden, i Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària ”la Caixa”, amb la Trix.
Una biografia apassionant
Els paleontòlegs han fet molts estudis sobre aquest dinosaure. La Trix és probablement una femella (tot i que no se'n té la certesa absoluta) i pesava entre 5.000 i 6.000 kg, gràcies a que menjava 50 kg de carn al dia (de fet, també engolia els ossos de les seves preses). Havia tingut una vida molt agitada. Tenia diverses costelles trencades, que s'havien cicatritzat bé, però que li podrien haver provocat alguns problemes greus. Sabem que havia sofert una malaltia important al maxilar, que podria haver estat molt dolorosa. A més a més, tenia una mossegada a la mandíbula, sens dubte, provocada per un combat amb un altre dinosaure (probablement, un altre tiranosaure). I a la cara hi tenia unes grans esgarrapades, patides poc abans de la seva mort (tot i que no se sap si van ser determinants per a la seva defunció). Probablement d'aquí a uns mesos en sabrem molt més sobre la Trix i sobre els tiranosaures, perquè gràcies a aquest esquelet tan ben conservat s'han obert moltes línies de recerca que encara estan en marxa: sobre les seves malalties, sobre el seu moviment, sobre la seva respiració, sobre la composició dels seus ossos... I malgrat tot, hi ha determinats elements de la realitat dels tiranosaures rex que encara se'ns escapen: no se sap quantes vèrtebres tenia la seva cua (perquè mai no se n'ha trobat cap de sencera), desconeixem quin color tenien, i no sabem del cert si tenien el seu cos cobert d'escates o de plomes... Així doncs, totes les imatges que ens han arribat a través del cinema o del còmic són fruit de la imaginació humana.
La Trix. Foto: Obra Social "la Caixa".
Excavació exprés
La Trix es va trobar per casualitat. Al desert de Montana els paleontòlegs van localitzar fragments d'una mandíbula de dinosaure que sobresortien d'un terreny erosionat per la pluja. L'excepcionalitat de la troballa es va detectar quan van trobar, a poca distància, fragments de la columna vertebral del tiranosaure. Quan van començar l'excavació es va confirmar que l'animal estava gairebé sencer: tan sols faltava un fragment de mandíbula, una costella, una de les potes i el final de la cua. A l'exposició s'han reconstruït aquests elements mitjançant una impressora 3D, aconseguint una magnífica reconstrucció de l'animal. L'excavació va ser molt senzilla, perquè l'animal estava colgat en una espessa capa de sorra. I gràcies a això els ossos no s'havien vist deformats (un fet prou excepcional), i es va poder reproduir el conjunt de l'animal tot respectant les seves formes originals.
Un esquelet i més
La mostra del tiranosaure ocupa un petit espai del CosmoCaixa. Però s'ha intentat anar més enllà de la simple exposició pública de l'esquelet: hi ha un petit nombre de panells i activitats, molt ben triats i molt dinàmics. Un cronograma ajuda a situar els dinosaures en la història del nostre Planeta, un gran dibuix ens situa els tiranosaures en el seu ecosistema, i una sèrie d'originals activitats ens ajuden a pensar com eren els dinosaures: els seus ous, la seva pell, la seva alimentació... Fins i tot hi ha una bicicleta estàtica amb la que el visitant pot sentir, mitjançant un joc d'ordinador, la sensació de ser perseguit per un tiranosaure; no era fàcil escapar a la seva fúria: arribaven als 25 km/hora. I finalment hi ha alguns panells que ens relaciona aquest tiranosaure americà amb els dinosaures catalans. Schulp els coneix bé: una de les seves primeres feines com a paleontòleg, fa 25 anys, va ser excavar restes de dinosaures al Pirineu, una experiència que recorda amb gran satisfacció (encara entén el català, després d'aquell viatge).
67 milions d'anys
Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària "la Caixa", ha recordat el poder de fascinació dels dinosaures, tant en les exposicions, com en els llibres de divulgació... En realitat, al CosmoCaixa sempre han tingut un gran èxit de públic. Durán ha remarcat que és una Trix molt jove pel seu descobriment (es va trobar a Montana, als EUA, fa tan sols 4 anys) però molt gran en edat, perquè va viure fa 67 milions d'anys. Jordi Portabella, director de l'àrea de divulgació científica del CosmoCaixa, ha resaltat que la peça que es mostra avui és una peça capaç de commoure a la gent, per la seva espectacularitat. I que la Fundació Bancària "la Caixa" vol aprofitar aquesta qualitat, sense renunciar, per això, a ajudar a donar explicacions científiques i anar més enllà de la simple voluntat d'impressionar.
Recuperar el valor del museu
En un temps en què grans i nens tenen accés a moltes informacions i a moltes imatges a través dels seus ordinadors i les seves tablets, el CosmoCaixa ha apostat per una exposició que guanya al públic mitjançant l'espectacularitat d'un objecte d'una gran excepcionalitat. La peça central és tan impressionant que envaeix tot l'espai. Els museògrafs i els paleontòlegs han decidit reconstruir l'esquelet del tiranosaure col·locant el seu cap prop del terra, com si estigués identificant algun objecte del terra o atacant una presa. Amb això han aconseguit donar un aspecte molt dinàmic a les restes però, a més a més, han aconseguit un dels seus objectius principals: que el públic pugui mirar cara a cara el dinosaure. El tiranosaure de l'Avinguda Tibidabo, de ben segur, sorprendrà als visitants per la seva grandiositat. I els durà a la seva infància i els farà recuperar, ni que sigui per un instant, la meravellosa fascinació pel món en què vivim.
Foto de portada: La Trix, la reina dels dinosaures del Cretaci. Foto: Obra Social "la Caixa".