És a Barcelona Nawal El Saadawi (Egipte, 1931), tot un referent del moviment feminista al món àrab. Una dona que a desgrat de la seva avançada edat, conserva una gran energia i continua defenent els drets de les dones. Però lluny de limitar-se a la lluita feminista, El Saadawi considera que la reivindicació dels drets de les dones ha d’estar associada a la lluita pels drets dels pobres, dels ocupats, dels oprimits... Acaba de publicar-se, en català, la seva novel·la Dona al punt zero (Angle Editorial), una obra originalment escrita el 1975 en base al testimoni d’una dona empresonada, que més tard seria executada per matar a l’home que l’explotava (uns anys més tard la mateixa Nawal El Saadawi també acabaria tancada a un presidi). Per a l’autora egípcia, “És una història única, però alhora és la història de totes les dones, i per això esdevé una història universal”. En castellà, s’ha publicat la mateixa obra amb el títol Mujer en punto cero (ed. Capitán Swing); i també ha sortit el seu assaig ja clàssic La cara oculta de Eva. La mujer en los paises árabes (ed. Kailas). Ha estat convidada a Barcelona amb la col·laboració de l’Escola Europea d’Humanitats, de l’Obra Social “la Caixa”, perquè aquest dijous farà una conferència al Palau Macaya. Però les entrades ja són exhaurides.
Una llarga història de persecucions
Des de la seva joventut, Nawal El Saadawi va denunciar sense parar la discriminació de la dona a les societats islàmiques, i això la va dur a la presó i a l’exili. Va començar a exercir com a metge, a zones rurals, als anys 1950, i va constatar les múltiples violències que patien les dones del seu país, Egipte. El seu primer llibre, Les dones i el sexe, on denunciava els freqüents atacs contra les dones, va provocar que l’expulsessin de la funció pública. El president Sadat la va empresonar el 1981 durant un any per les seves publicacions feministes. Davant la persecució oficial i el creixement de l’islamisme va haver de fugir als Estats Units. Més tard va tornar a Egipte, on viu en l’actualitat.
La solidaritat global i la local, no es poden separar: hem de lluitar plegats per construir el nostre sistema
D’Egipte al món
El Saadawai és una lluitadora pels drets socials a Egipte, però també es considera una defensora dels drets humans a nivell global. Va ser el 2011 a Nova York, on va participar al moviment Occupy Wall Street, que ella defineix com una “revolució que lluità pels drets del 99 % de la població mundial”. Assegura que creu en la solidaritat global i en la local, “que no es poden separar: hem de lluitar plegats per construir el nostre sistema”. Aconsella als seus oients: “Com més local siguis, més universal seràs. Quan ets autèntic i expliques la veritat des del teu lloc, això es converteix en universal”.
Un somni estroncat
El Saadawi és una ferma defensora de la “primavera àrab” a Egipte, tot i que ella reclama que aquest no és el nom que li donen els egipcis: per a ella, el que va passar el 25 de gener de 2011 va ser “una revolució”, “una de les més grans revolucions que hi ha hagut mai a Egipte: contra el colonialisme, contra l’imperialisme, contra la invasió israeliana del nostre territori... Una revolució contra Mubarak, contra Sadat, contra els opressors d’Egipte...”. Malgrat tot, aclareix que no es pot parlar d’un moviment únic a tots els països àrabs, i apunta que el moviment revolucionari a cada país va tenir les seves característiques peculiars: a Tunis, a Síria, a Líbia... Però en el cas d’Egipte, Nawal El Saadawi lamenta que la revolució va ser avortada “pels poders, que treballaven amb els colonitzadors, amb el 2 % dels més rics d’Egipte... Les classes dominants, amb el suport dels poders imperialistes, van aturar-la”.
Les persones a Egipte han viscut la por, com les persones a Espanya sota Franco
Res no és el mateix
Nawal El Saadawi celebra que la revolució, tot i ser esclafada, va trencar la barrera de la por. I compara la situació a l’Egipte de Mubarak amb l’opressió franquista: “Les persones a Egipte han viscut la por, com les persones a Espanya sota Franco: tots estem al damunt del mateix vaixell... Estem oprimits pel mateix sistema”. El fet que els egipcis hagin perdut la por i denunciïn cada cop més les opressions omple d’esperança l’escriptora egípcia: “Se’ns va avortar, però seguim lluitant: els pobles no perden mai l’esperança”.
Les dones estan oprimides a tots els països, pel capitalisme, per l’hinduisme, per l’Islam, pel cristianisme...
Feminista decidida
El Saadawi ha volgut aprofitar la proximitat del Dia de les Dones per reivindicar la seva sintonia amb el moviment feminista progressista, “que tracta de lluitar per la condició de les dones a tot el món”, i ha advertit que “ens queda un llarg camí per recórrer”. Ara bé, l'escriptora egípcia, que ha tingut alguns notoris xocs amb algunes feministes occidentals, no està tan conforme amb l’obsessió d’alguns sectors del feminisme per la situació de la dona als països àrabs: “No només hi ha dones oprimides a Egipte, ni al món àrab, ni al món islàmic... Les dones estan oprimides a tots els països, pel capitalisme, per l’hinduisme, per l’Islam, pel cristianisme, pel judaisme... Totes les religions tendeixen a oprimir les dones, però també als pobres. I ha afirmat que l’opressió de les dones té molts rostres; se les sotmet pel matrimoni, per la llei, per l’educació, per la prostitució... Però, sobretot, per la discriminació econòmica... “Les dones estan empobrides, com tanta població al món. Per això jo dic que tots estem dins el mateix vaixell”, assegura.
Millores combatudes
Nawal El Saadawi apunta que des del 1973, que va escriure Dona al punt zero, hi ha hagut grans canvis a Egipte en favor de les dones, però també en contra. Les dones s’han beneficiat d’alguns drets, però perquè no han parat de lluitar en aquest temps: “El 2008 vam beneficiar-nos d’una llei contra la mutilació genital femenina perquè vam fer campanyes per aconseguir-la". També menciona les mobilitzacions per permetre que els fills duguin el nom del pare i de la mare, i recorda que la seva pròpia filla, fa deu anys, va ser condemnada per signar un llibre amb el nom del seu pare i de la seva mare. Aquesta llei, finalment, es va aprovar el 2008 i va beneficiar molt especialment els fills de relacions extramatrimonials, que a partir d’aquell moment van poder portar el nom de la mare.
Vosaltres, que teniu la paella pel mànec, heu de lluitar contra l’opressió de les dones i els pobres
Crida a la mobilització
El Saadawi apunta que qui més possibilitat té de canviar el món són els ciutadans del Nord, i per tant, fa una crida perquè es mobilitzin: “Vosaltres, que teniu la paella pel mànec, heu de lluitar contra l’opressió de les dones i els pobres, i així ens ajudareu a les dones i als pobres d’Egipte”. Però rebutja qualsevol tipus de paternalisme: “Ningú no pot alliberar ningú. Tu no em pots alliberar. Jo m’haig d’alliberar a mi mateixa”. Fa una crida al Nord perquè aculli als refugiats i als immigrants; i apunta que si la gent marxa dels seus paísos d'origen és per l'explotació: “Egipte i l’Àfrica són molt rics, però els països europeus els roben. La gent marxa per recuperar els diners que se’ls ha tret”.