Un nen africà de família pobre decideix anar-se'n a viure entre els esquimals. És la història que se'ns explica a El africano de Groenlandia, de Tété-Michel Kpomassie, un llibre que acaba de publicar, per primera vegada en castellà, l'editorial Turner. No es tracta d'un conte infantil, sinó d'un magnífic llibre de viatges en que Kpomassie ens explica el seu fascinant trajecte del cor de l'Àfrica fins al país dels esquimals.

El somni congelat

Diuen que tot l’Àfrica és el contenidor del rebuig d’Europa. A l’Àfrica hi arriba qualsevol llibre. Ves a saber com, un exemplar de Les Esquimaux du Groenland à l'Alaska, de Robert Gessain, va arribar al Togo cap el 1954. I ves a saber com, un nano de tretze anys, Tété-Michel Kpomassie, va gastar els pocs diners que havia aconseguit fabricant estores per comprar-lo. Però el cas és que el llibre va canviar la vida del jove, que tot llegint aquesta etnografia dels esquimals, anava imaginant-se Groenlàndia com un món de faula. Va decidir anar a viure amb els esquimals, en un país sense arbres, sense calor, sense serps... Un país radicalment diferent al país on ell vivia.

El llarg camí

Als setze anys Kpomassie va sortir de casa seva. El seu objectiu: apropar-se a Groenlàndia. Va viatjar per l'Àfrica. Va passar per la Costa d'Ivori, per Ghana i pel Senegal, i d'aquí va saltar a Europa: França, Alemanya, Dinamarca... El togolès va aconseguir anar-se apropant al seu objectiu gràcies al suport de desenes de persones que l'ajudaven desinteressadament. Mai li va faltar una casa on dormir, ni qui li passés unes monedes. Sense pausa, però sense pressa, va avançar cap al seu objectiu. Treballava un temps, reservava uns quants diners per a viatjar, i avançava una etapa. Així, finalment, vuit anys després de sortir del seu país, Kpomassie va aconseguir embarcar-se cap a Groenlàndia i anar-se'n a viure amb els esquimals, com havia somniat. I Groenlàndia no el va frustrar. El togolès va viure, al territori polar, gràcies a la generositat dels esquimals, que malgrat la seva pobresa, li oferien roba, menjar, allotjament... I va veure el seu cor robat pels esquimals i per Groenlàndia, a desgrat de la duresa del fred i de la llarga nit polar.

Com els esquimals

Durant l'any que Kpomassie va passar a Groenlàndia, el togolès no va viure prop dels esquimals, sinó que va viure com els esquimals, entre els esquimals. Kpomassie compartia casa amb els groenlandesos, passava fred amb ells, els acompanyava a caçar, viatjava en "el maleït trineu", s'emborratxava amb els esquimals i fins i tot en una ocasió es va ficar en una de les seves típiques baralles tavernàries. I ficar-se en la vida esquimal és ficar-s'hi del tot, perquè entre els esquimals no hi ha concepte d'intimitat. Fins i tot Kpomassie, que venia d'una societat amb tan poca intimitat com la societat africana, es queixava d'això. Els esquimals feien les seves necessitats en una galleda al mig de la sala, i parlaven amb els seus convidats mentre les feien. I dormien tots junts, en família, sobre una plataforma de fusta: els nens contemplaven habitualment com els adults feien l'amor. Kpomassie va fer una immersió en tota regla en la societat esquimal. Va passar les 24 hores del dia amb ells durant tot un any.

No apte per a esperits sensibles

Un africano en Groenlandia no està escrit per a maniàtics. A la Groenlàndia que descriu Kpomassie hi havia molta brutícia. Els inuïts vivien en cases pudents, amb olor d’orina, d'excrements, de menjar... La neteja corporal no era el punt fort dels esquimals, que durant tot l'hivern es rentaven poc i duen una roba extremadament bruta. I no es podia viure a Groenlàndia sense conviure amb la violència: les escenes de l’esquarterament d’una balena són molt crues: el togolès, mentre contempla el repartiment de la carn, es passa hores trepitjant una espessa capa de neu barrejada amb sang, mentre els gossos udolen bojament barallant-se per les restes del festí.

Els esquimals oferien a Kpomassie les seves millors menges. Però els menjars no sempre eren deliciosos per al paladar d'un africà, ni d'un europeu. A Groenlàndia calia menjar molt de greix per tal de suportar el fred polar. Segons el togolès, el greix de foca "fa pudor a ranci" i "té gust a cera quan està congelat". A més, sovint va haver de menjar carn i peix cru, o bullit sense sal ni cap ingredient. La narració de Kpomassie rebutja qualsevol idealització. De fet, té punts terriblement dolorosos, com quan explica que uns pares que van anar a dormir borratxos van acabar esclafant i matant el seu fill de tres anys que dormia amb ells.

La fi de molts mites

Alguns europeus opten pel múixing com esport d'aventura. S'ha donat una visió idíl·lica dels gossos que arrosseguen aquests trineus. Però la perspectiva d'en Kpomassie és ben diferent: aquests magnífics gossos, que permetien de viatjar els esquimals grans distàncies, fins i tot en el gèlid hivern polar, són capaços, de tant en tant, de barbaritats. De fet, el togolès va conèixer un matrimoni al que els gossos havien menjat dos dels seus nens. Els esquimals no veneraven els gossos: sovint els maltractaven, i a més a més, si era necessari, se'ls cruspien sense cap problema de consciència. A nivell etnogràfic, Kpomassie també recull sorpreses. Tot i que reconeixia que la tendència a la solidaritat entre els esquimals era molt forta, en passar una temporada vivint amb una família molt pobre va descobrir que a la societat groenlandesa també hi ha exclosos. I reflexionava: "Ara ja estic ben convençut que visc entre gents que no són diferents de la resta d'homes de la terra".

Els esquimals també saben viure

Molts europeus hem conegut la vida del gran Nord gràcies als magnífics contes de Jack London. Però Kpomassie dóna a conèixer una cosa que no transmeten els contes de London ni la majoria d'etnografies sobre la societat inuït. Els esquimals que viuen amb l'africà, els seus amics, són addictes a la festa. Riuen molt. I es burlen de tothom, sense escrúpols. Sempre que poden, organitzen una festa en tota regla. A qualsevol casa, qualsevol dia, poden organitzar un tiberi amb carn crua i licor de fabricació casolana. I Kpomassie explica que els esquimals mantenien relacions sexuals contínues; fins i tot dalt dels perillosos trineus enmig de l'hivern polar. L'adulteri era habitual. I, als amics de debò, els esquimals els permetien d'anar-se'n amb les seves esposes. Kpomassie, que destacava entre els esquimals per la seva gran estatura i pel seu color, va rebre molts oferiments de les dones groenlandeses, i deixa entendre que no va fer fàstic a molts d'ells.

Talent de narrador

Kpomassie tan sols va passar sis anys a l'escola. No hi ha hagut sis anys d'escolarització més aprofitats. El togolès té un talent natural de narrador i un instint assassí per l'anècdota amb suc. Però a la facilitat de lectura del llibre, se li suma la personalitat de l'autor. Si destaca per alguna cosa Kpomassie és per la seva terrible alegria de viure i per la seva empatia envers els esquimals. De fet, els esquimals que descriu són els seus amics, en cap cas objectes d'estudi. I Kpomassie també es destaca pel seu valor per ficar-se a tot arreu. És un africà que no tremola, ni davant el fred ni davant res. I és capaç d'adonar-se'n i transmetre un fenomen molt curiós: mentre ell va a Groenlàndia per conèixer els esquimals, se n'adona que ell és estudiat atentament pels esquimals. Els groenlandesos senten tanta curiositat per l'Àfrica, com ell l'havia sentit per Groenlàndia.

Un llibre i prou

Kpomassie va passar-se un any a Groenlàndia. Un any que era quasi una vida. Va marxar cap a Europa en el darrer vaixell abans no arribés l'hivern, per no veure's obligat a passar sis mesos més a l'illa. I de seguida va viatjar cap a l'Àfrica: volia explicar als seus com era Groenlàndia i com vivien els esquimals, aquells individus que tant l'havien fascinat. Va passar-se un any de gira per l'Àfrica, viatjant en transport públic. Donava conferències per tal d'explicar el mode de vida dels esquimals, tot i que era conscient que els seus compatriotes "tal vegada pensin que he viscut entre bojos". Més tard va instal·lar-se prop de París i va convertir les 600 pàgines del seu diari en un llibre, que es va publicar en francès i més tard es va traduir a diverses llengües. Ara, per fi, apareix la traducció al castellà.

Kpomassie, malgrat l'èxit de la seva primera obra, mai no ha tornat a publicar cap llibre. De fet, Un africano en Groenlandia és el llibre de la seva vida. Un llibre on hi ha condensades les seves majors il·lusions i les seves experiències més fascinants. Un vell inuït va dir a Kpomassie, quan era a punt d'embarcar-se cap a Europa: "El teu lloc és entre nosaltres, on t'has guanyat l'estima de tots". Kpomassie, avui en dia, continua a França, però encara pensa en els seus amics del gran Nord: "En el fons, crec que no he abandonat Groenlàndia", explica.