L'Institut Ramon Llull ha presentat una avaluació sobre l'estat dels estudis catalans al món. Malgrat que la globalització continua reforçant les llengües amb més parlants, el català resisteix, amb presència a 145 centres universitaris a 28 països de quatre continents, i 6.000 estudiants matriculats a primer, segon i tercer grau. La xifra es manté estable des de fa molts anys: no creix, però tampoc disminueix, tot i que el català no és llengua oficial de la Unió Europea ni de cap dels seus Estats.

Novena llengua d'Europa

El català és la novena llengua d'Europa per nombre de parlants. Amb 10.000.000 de catalanoparlants estimats, se situa per sobre de moltes altres llengües, com el grec o el finès (per no parlar del maltès, llengua oficial de la UE tot i que només té 300.000 parlants). Manuel Forcano, director del Llull, insisteix que el català no és una llengua minoritària, sinó que pels seus parlants hauria de considerar-se una llengua mitjana a nivell europeu. És a més, la 23a llengua més traduïda del món, i la 19a llengua més usada al Twitter. El Ramon Llull considera que amb la xarxa establerta amb universitats estrangeres s'està millorant la situació del català a l'exterior.

El Llull amb les universitats

L'Institut Ramon Llull no disposa d'infraestructura estable a d'altres països, com l'Instituto Cervantes o l'Alliance Française, sinó que treballa amb les universitats existents, a les que en alguns casos ajuda a finançar el professorat (actualment hi ha 83 professors de català treballant pel Llull). A més a més, el Llull contribueix a la formació permanent del professorat, ajuda a les associacions internacionals de catalanística, organitza activitats culturals, promou viatges d'intercanvi i estades lingüístiques, certifica el coneixement del català i facilita la presència d'acadèmics i escriptors catalans en aquests centres d'estudi. De les 150 universitats que ensenyen català, n'hi ha 88 que tenen els cursos cofinançats pel Llull. 19 d'elles tenen especialització en estudis catalans. Els països on més universitats ensenyen català són: els Estats Units (22), França (21), la Gran Bretanya (20) i Itàlia (13). Però també té presència al Japó, al Brasil i a Cuba.

Aposta per la qualitat

El Llull aposta per concentrar els seus recursos, bastant limitats, en unes quantes universitats de gran prestigi. Se sent especialment orgullosa de la seva col·laboració amb els centres d'estudis catalans de la Sorbona de París, de la Universitat de Londres, de la City University of New York, de la Universitat de Chicago i de la Universitat de Stanford. El Llull assegura que els estudis catalans estan molt ben valorats, en l'àmbit acadèmic, al Regne Unit. Per tant, el Llull no es planteja una gran expansió dels cursos de català: no està tant interessat en el creixement del nombre d'alumnes, com en què el català s'ensenyi a universitats de prestigi, i que es difonguin els estudis catalans al tercer grau. Es considera que aquest és el sistema òptim per potenciar la formació de traductors i la difusió futura de la llengua i la literatura catalana, perquè es formen professors que en el futur col·laboraran en l'expansió del català.

Jornades per a docents

El Llull organitza aquest any la 30 edició de les Jornades Internacionals per a Professors de Català, que intenten millorar les capacitats professionals dels docents d'aquesta llengua (celebrarà altres cursos en aquest camp a Bamber, a Vinaròs i Morella, i a Madrid). Les Jornades Internacionals es celebraran del 18 al 21 de juliol a la Universitat Ramon Llull de Tarragona, i hi participarà un centenar de docents, entre alguns veterans i d'altres que estan a punt d'incorporar-se als seus destins. Hi haurà presència de catalans, però també de professors estrangers que ensenyen català. Les Jornades es tancaran amb un concert de Maria del Mar Bonet, el dia 20 de juliol a les 20h, al Pla de la Seu de Tarragona. És el regal que el Llull i les Jornades volen fer a la ciutat que els acull.

Poca presència als centres del govern espanyol

El català té una presència puntual, també, a la xarxa de l'Instituto Cervantes, l'organisme de l'Estat encarregat de la difusió de la cultura espanyola. En aquest moment hi ha nou centres del Cervantes on s'ensenya català, entre ells els de Beijing, Nova York i Praga. Però es tracta d'iniciatives circumstancials: els cursos s'imparteixen quan hi ha professors disponibles i una demanda especial, però no es fan de forma sistemàtica. Pràcticament no hi ha presència de l'ensenyament del català a la xarxa de Centres Culturals Espanyols a l'Estranger, que depenen de l'Agència Espanyola de Cooperació.

El Llull, pendent del País Valencià i l'Aragó

L'Institut Ramon Llull va ser creat el 2002 pels governs de les Illes i Catalunya. Més tard el Govern balear es va retirar, però fa dos mesos va reincorporar-se. L'Ajuntament de Barcelona hi participa des del 2014. La voluntat del Ramon Llull és estrènyer la cooperació amb les institucions de València i l'Aragó. S'espera millorar la relació amb el País Valencià, ja que el president Ximo Puig anteriorment era alcalde de Morella, una de les localitats que col·laborava habitualment amb el Llull. En el cas d'Aragó prossegueixen els contactes, però Manuel Forcano reconeix que la polèmica per la propietat de les obres d'art de Sixena enverina el debat.