La Casa Blanca continua sense web en espanyol més de dos mesos després que el president Donald Trump prengués possessió del seu càrrec. La versió en llengua espanyola, que existia des de la presidència de George Bush, Jr. i que Barack Obama va potenciar, roman desapareguda des del dia 22 de gener, dos després de l’entrada del nou president. En el seu lloc hi ha una pàgina on, en anglès, agraeixen “l’interès de l’usuari en aquest tema”. Al meta-títol (que apareix a la pestanya del navegador) especifica que es tracta d’una “pàgina inaccessible”.

Tot això pot resultar més o menys lògic. Trump i el seu equip sempre s’han declarat nacionalistes i, malgrat que als Estats Units no hi ha cap llengua declarada oficial, no consideren més llengua pròpia que l’anglès. El que potser no és tan lògic és el desinterès dels mèdia espanyols en aquest afer. Van encendre una foguerada en descobrir la desaparició de la web en castellà però, des de llavors, no se’n canta ni gall ni gallina.

Motius n’hi ha. L’espanyol és la segona llengua amb més parlants dels EUA. Compta 42 milions de persones, el 13,3% de la població, segons dades de l’Instituto Cervantes (pdf). Tants com a l’Estat espanyol.

A més, la decisió de retirar la web de la Casa Blanca en espanyol és un gest “simbòlic”, encara que “greu” per les seves implicacions, que van lamentar en el seu dia des del portaveu i ministre d'Educació, Cultura i Esport fins al d'Afers Exteriors i els directors de la Real Academia de la Lengua Española i del Cervantes.

Foguerada pel Twitter

Només la reestrena del compte de Twitter @LaCasaBlanca, el passat dia 1 de febrer, va tornar a cridar momentàniament l’atenció dels mèdia espanyols. Alguns amb confusions ben còmiques, com aquesta d’OK Diario: “la pàgina web de la Casa Blanca vuelve al castellano, por lo menos en Twitter”.

Després d’aquest dia, res. Silenci. Gairebé tant com el compte en qüestió, que va publicar quatre tuits l’1 de febrer (dos en anglès) i va callar fins al 28 de febrer. Des de llavors piula intermitentment, molts cops en anglès. En 55 dies (fins aquest dilluns 27 de febrer) ha piulat trenta cops, dotze dels quals en anglès.

Potser més val, perquè entre les piulades en espanyol és estrany que n’hi hagi alguna sense faltes d’ortografia o de sintaxi. Com aquesta: “Surge el optimismo convirtiendo los sueños imposibles en realidad; presenciando renovación del espíritu estadounidense”. O aquesta: ".@POTUS renueva compromise con @NASA y exploracion en el espacio".

Als diaris d’Espanya, però, ni paraula. Ni tan sols entre els que es van afanyar a remarcar les faltes de la carta enviada pel president Carles Puigdemont al president Mariano Rajoy, inclosos els dos grans de Barcelona. Tampoc s’ha sentit res entre els habituals escandalitzats que, a Catalunya, el castellà no estigui ben defensat ni sigui prou present, etcètera.

Qui se'n cuida?

Es coneix que no se’n cuiden gaire, de la web ni del compte de Twitter de la Casa Blanca. Ni la mateixa Casa Blanca ni els diaris espanyols. Ni el govern espanyol. Potser ara que Espanya ha nomenat ambaixador a Washington, el passat dia 24 de març, hi ha una oportunitat. Es tracta de l’exministre de Defensa, Pedro Morenés, que segurament sabrà defensar l’espanyol a la web de la Casa Blanca.

Hi ha qui se n’ocupa, però. Mentre els portaveus de Trump donen allargues, alguns diaris nord-americans ho debaten tèbiament i la petició oficial a la mateixa Casa Blanca no ha anat gaire bé: havia d’arribar a 100.000 signatures i en va aplegar 4.823, menys encara que la petició de referèndum per la independència de Texas. Ara el congressista del 46è districte de Califòrnia, Lou Correa, també s’està movent. Els seus arguments seran familiars a molts.

Però qui de debò, de debò se’n cuida de l'espanyol a la Casa Blanca és un grup de 135 voluntaris que tradueix i publica informació oficial a la web WH Espanyol. Dirigeix l’operació Heather Regen, una exprofessora... d'anglès... al Brasil.