Espanya pateix un excés de concentració de la propietat dels mitjans de comunicació que posa en alt risc el pluralisme en aquest sector. El 58% del mercat espanyol dels mèdia està controlat per només tres companyies, alerta el Centre pel Pluralisme i la Llibertat dels Mèdia (CMPF) en l'estudi Media Pluralism Monitor 2015 (MPM) sobre 19 països de la Unió Europea, que el cofinança.

Manca també transparència en la propietat dels mèdia, segons el MPM. Ni la regulació ni el registre d'empreses no proporcionen cap mena d'informació sobre les relacions entre els propietaris d'empreses de mèdia amb altres interessos d'aquestes mateixes empreses, sigui en sectors veïns, com ara telecomunicacions, o d'altres com construcció, immobiliària, distribució o finances. "En conseqüència, el públic rep una visió distorsionada dels participants en la cadena de valor" dels mitjans i està desavisat de possibles influències alienes sobre els mitjans, lamenta l'estudi.

La propietat creuada de mitjans és el que més preocupa els redactors de l'estudi, perquè a Espanya no hi ha cap regulació al respecte. Algunes empreses de mèdia no respecten l'exigència legal de donar a conèixer l'estructura de la seva propietat, acusa l'informe. "Quan ho fan, ho presenten de manera que és massa complicat d'entendre per al públic", agrega.

Els blocs electorals

Pel que fa als biaixos polítics dels mèdia, l'estudi considera que el problema més gran del sector a Espanya és la publicitat política en dos sentits, les campanyes electorals i la publicitat pública institucional.

Un altre problema greu és que els consells d'administració dels mitjans audiovisuals públics actúen "sense tenir en compte les recomanacions fetes pels representants professionals dels periodistes i les associacions de consumidors". Tampoc funcionen els mecanismes de queixa, afegeix l'estudi.

Es critica també la "distribució arbitrària" de temps als partits segons els escons obtinguts, els famosos "blocs electorals", que tant desagraden als periodistes que treballen als mitjans públics. L'estudi salva una mica més la cara a les ràdios i televisions privades: "la seva cobertura política no es sempre justa, equilibrada i imparcial, però, a causa de l'extens paral·lelisme polític, la majoria dels punts de vista acaben arribant als ciutadans.

Publicitat oficial

"La publicitat oficial és una de les principals preocupacions pel que fa al pluralisme dels mèdia espanyols", diu l'estudi. Pel que fa a la procedent de l'estat, "una comissió distribueix els fons d'acord amb criteris particulars que no estan gens clars, sense considerar l'audiència de cada mitjà, com demanen els mèdia independents". Pel que fa als nivells locals i autonòmics "sembla que hi ha relacions molt properes entre els mèdia i els partits polítics", que condicionen el repartiment dels fons dedicats a publicitat oficial, afegeix.

Les altres àrees que analitza l'estudi no presenten especials problemes. És baix el risc de degradació de les proteccions bàsiques (llibertat d'expressió, dret a la informació); la independència política dels mèdia i la seva inclusivitat social.

Un indicador, però crida l'atenció del CMPF, el que avalua les bones pràctiques professionals dels periodistes. Aquí l'estudi assenyala "la ineficiència de les associacions professionals i dels sindicats. Tots dos denuncien pressions però els hi manquen els mecanismes per assegurar la independència periodística".

Llei Mordassa

El CMPF veu amb molta preocupació la nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a "Llei Mordassa". Lamenta l'amenaça que pot suposar per a la llibertat dels periodistes, perquè, tot plegat, les multes que imposa i la vaguetat de la seva formulació, "pot causar un efecte terrible en la llibertat d'expressió", tant dels ciutadans com dels periodistes.

També lamenta les limitacions a la feina dels fotoperiodistes que pot suposar la nova Llei d'Enjudiciament Criminal, per les limitacions que imposa a la seva feina respecte a agafar imatges dels agents de la policia a les manifestacions.

En el capítol de dificultats, l'estudi lamenta que el tancament de webs sigui un procediment administratiu i no judicial, "encara que és aviat", diu, per a valorar aquesta recent regulació.