L'Acadèmia del Cinema Català està en ple procés de preparació de la novena edició dels premis Gaudí, els màxims guardons del cinema del nostre país, que es concediran el diumenge 29 de gener. Avui, al Palauet Albéniz, a Montjuïc, s'han escalfat motors amb el nomenament oficial dels Membres d'Honor de l'Acadèmia, en un acte presidit per l'alcaldessa de Barcelona, i que també ha comptat amb la presència de Juanjo Puigcorbé, diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Xavier Díaz, director de l'Institut Català de les Indústries Culturals, algunes autoritats més i nombroses personalitats vinculades al món del cinema: actors, directors, productors... L'Acadèmia ha aprofitat l'ocasió per fer la fotografia oficial dels nominats als premis Gaudí.

Reconeixements

Ada Colau ha volgut felicitar tant als nous Membres d'Honor de l'Acadèmia com als nominats per al Gaudí. A més a més, ha reivindicat la connexió del cinema amb la realitat, "especialment en uns moments d'incertesa i angoixa, aquí, i al món". Ha afirmat que aquest és un moment d'angoixes, però també d'esperances, un moment en què sembla que tots els canvis són possibles. I ha afirmat que el cinema ens pot ajudar a pensar i a crear una societat "més decent". Colau ha rebut grans aplaudiments quan s'ha manifestat a favor de que es rebaixi el 21 % d'IVA que paga el cinema: "No es pot dir que s'estima la cultura i posar un IVA que esdevé un gran obstacle perquè el cinema arribi a la gent", ha afirmat. Colau, que ha recordat que Barcelona està molt present al món audiovisual, ha acabat felicitant-se pel "bon moment pel que passa el cinema" i ha assegurat que els professionals del cinema són "un motiu d'orgull per a la ciutat".

Una dinastia d'exhibidors

La productora Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia, ha obert l'acte recordant que aquest és el principal esdeveniment organitzat per la institució, un homenatge degut a un grup de gent que ha fet molt pel cinema. Amb aquests nomenaments d'avui, l'Acadèmia ja ha nomenat 45 Membres d'Honor des del 2009. Pere Balañá Forts ha estat un dels nomenats d'avui i ho ha estat com a representant d'una família, els Balañá, que han ofert, durant dècades, el millor cinema als catalans. Els Balañá van bastir algunes de les sales de cinema emblemàtiques de Barcelona, autèntiques catedrals de la gran pantalla, com el Tívoli o el Palacio Balañá. Alguns d'aquests cinemes no han sobreviscut fins avui, com el mític Avenida de la Luz, però la família Balañá encara controla 8 multicines amb un total de 63 pantalles. Pere Balañá, ja molt gran, no ha pogut assistir per problemes de mobilitat, però en nom seu hi han acudit els seus fills. Josep Fiestas, que ha pronunciat l'elogi dels Balañá, ha volgut destacar que Balañá va aconseguir que Barcelona tingués els millors cinemes del món, amb dissenys personalitzats, amb un segell molt personal.

Difusor de la tele i del català

També ha estat nomenat Membre d'Honor el productor Joan Bas, un dels grans de la televisió en llengua catalana. Primer va treballar per a TVE, amb programes com Terra d'escudella o Lletres catalanes, programes pioners en llengua catalana. Més tard va passar a TV3, on va ser cap de programes de ficció i va impulsar la creació de Poblenou, la primera sèrie diària de l'Estat. Més tard es va passar al sector privat. En els darrers anys ha treballat en nombroses sèries i ara prepara La catedral del mar. Paco Poch, company seu en les tasques de producció, ha destacat la seva capacitat per fomentar el cinema propi, en llengua catalana i amb reflexions sobre les realitats del país. Bas ha volgut dedicar aquest premi a tots els que el van ajudar a dedicar-se a aquest "món de saltimbanquis".

Un director que escriu

La llista dels nous incorporats a l'Acadèmia com a Membres d'Honor es tanca amb un director, Lluís Josep Comerón, un crític, Antoni Kirchner, i una actriu, Mercedes Sampietro. Comerón, el director de La revolta dels ocells, rep aquesta distinció malgrat que fa temps que ha abandonat el cinema per dedicar-se a escriure i a tocar el piano, amb un cert èxit, perquè va aconseguir ser finalista del premi Josep Pla amb Una cantonada al desert. Va fer moltes feines dins del cinema, però va destacar com a director. En aquest camp sempre va optar per reduir el pressupost i donar-li la màxima importància al guió. Paco Poch, que havia treballat amb ell a La revolta dels ocells, l'ha definit com un director humil, pacient i exigent que està caracteritzat per una màxima: "pressupost petit: gran pel·lícula". Comerón ha afirmat que si tornés a néixer, tornaria a triar aquest ofici, que per a ell és el millor del món.

De la crítica al poder

Antoni Kirchner va estudiar periodisme i sempre va tenir la vocació d'informar sobre cinema. Forma part de la generació de crítics que van començar a treballar a la dècada del 1960, en un moment de renovació estètica i intel·lectual. Va treballar com a crític en premsa, en ràdio i en televisió, i va dirigir alguns dels programes radiofònics emblemàtics de cinema. Kirchner va ser un dels fundadors dels primers cineclubs en versió original, Círculo A, en col·laboració amb Jaume Figueras i amb Pere Ignasi Fages. El 1982 va ser nomenat delegat de Cinematografia de la Generalitat, càrrec que va compaginar amb la direcció de la Filmoteca de Catalunya fins principis del segle XXI. El seu company Jaume Figueras ha recordat que Kirchner era un crític molt contundent, que va generar moltes polèmiques, però que va defensar la seva posició amb fermesa.

Una musa

Isona Passola ha definit Mercedes Sampietro com "la nostra musa", una de les actrius emblemàtiques del nostre país. L'homenatjada es va iniciar al món del teatre, però el 1977 va debutar al cinema amb A un desconocido, de Jaime Chavarri. Ja porta 46 pel·lícules, amb els millors directors, i més de 20 obres teatrals. També ha treballat en diverses produccions televisives i al llarg dels anys ha anat acumulant els premis. Joaquim Oristrell ha recordat que aquesta actriu és una dona ferma, disposada a gaudir de la vida i a reivindicar allò que creu just: "no és dona de cafès amb llet, ni de taronjades naturals ni de iogurt amb quinoa". Mercedes Sampietro ha volgut en el seu breu discurs d'agraïment elogiar el món del cinema, que li va obrir les portes a universos diferents en un "món petit i fosc on vivia en la meva infància".

Foto prèvia

L'acte s'ha tancat amb una foto de família amb els nous Membres d'Honor i els nominats als premis Gaudí. En ella hi han participat nombrosos directors, actors i guionistes, com Isa Campo, Isaki Lacuesta, Eduard Fernández, Marc Crehuet, Aina Clotet, Paco Poch...