Els diumenges 14, 21 i 28 de maig de 10h a 19h, els veïns residents al perímetre de la Superilla del Poblenou de Barcelona estan convocats a una consulta organitzada per la Plataforma d’Afectats (PASP9), que des de fa mesos desafia la implantació d’aquest projecte urbanístic. L’Ajuntament de Barcelona ja ha invertit 409.000 euros en el projecte, que genera moltes queixes de veïns i comerços. L’executiu de Colau, però, encara té previst invertir-hi 1,2 milions d’euros més.

La papereta de participació és aquesta:

Els convocats a la consulta són els veïns residents dins el perímetre que formen els carrers Àvila, Bilbao, Llull i Tànger i un racó d’aquest carrer sobre la Diagonal (el carrer Marroc fins al de Bilbao). Aquest rectangle configura una àrea més àmplia que la Superilla “perquè l’afectació del projecte ultrapassa el seu propi perímetre”, explica a El Nacional Jordi Campins, un dels portaveus de la PASP9.

Els promotors de la consulta disposaran dos punts de votació a la Rambla del Poblenou. Un a la cruïlla amb el carrer Tànger i un altre a la rotonda amb el carrer Pujades. Cada punt disposarà de dues urnes, una pels que acreditin la seva residència a l’esmentat rectangle i una altra per una altra mena d’afectats: els que no hi resideixen però hi treballen.

Partits a favor

Cada taula serà atesa per dos voluntaris de la Plataforma. “També hem demanat als partits que donen suport a la consulta (ERC, PDeCAT, Cs i PP) que ens aportin observadors, per a que comprovin si fem les coses de forma raonable i no hi ha trampes”, explica Campins. “La CUP va dir que ho decidirien quan definíssim la pregunta”, explica.

Els membres de les meses de votació demanaran als participants que acreditin la seva residència al perímetre de votació amb el seu DNI, o el NIE més el document d’identitat o passaport. Si l’adreça de la identificació oficial no correspon al perímetre de votació, podrà justificar-se la participació amb el certificat del padró o bé amb el rebut d’alguna empresa de subministrament.

“El que més ens preocupava”, afegeix el portaveu, “és la protecció de dades i el doble vot. La llei de protecció de dades s’aplica amb molta duresa. Ara disposem d’un programa que transforma el DNI en un codi anònim. El DNI no queda arxivat i amb el codi podrem verificar si hi ha doble vot”.

Al perímetre estricte de la Superilla, que ocupa nou illes, “hi viuen 1.500 persones, segons dades municipals”. La Plataforma compta amb uns 370 associats.

Dictamen i tribunals

La Plataforma ja va demanar formalment l'Ajuntament que aturi el projecte i consensuï una solució amb els veïns. El passat gener van entregar més de 4.000 signatures contra la Superilla. Campins diu que encara no els han respost.

El següent pas es prendrà d’aquí a sis mesos: recórrer a la via judicial per a anul·lar el projecte. Els advocats de la Plataforma diuen que la Superilla no està sustentada en cap projecte ni reforma del planejament vigent, cosa que la situa en terreny "al·legal".

Un dictamen de Francesc Xavier Ventura Teixidó, exdirector d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, raona que la Superilla suposa una transformació urbanística, funcional i d’usos en un àrea ja sotmesa a una regulació urbanística vigent, la Modificació del Pla General Metropolità del sector [email protected] de l'any 2000.

El dictamen argumenta que aquesta iniciativa canvia les condicions que llavors es van establir “sense que s'hagi produït cap acte administratiu de modificació” de l’actual planejament. Aquesta manera de fer, continua, "crea inseguretat jurídica i és contrària a la legislació vigent, tant en matèria urbanística com de mobilitat”.

“Tots els comerços de la zona han perdut facturació i hi ha propietaris de negocis que estan desesperats”, explica Campins. ”Si en un mes, poc més o menys, no ens reben, començarem a presentar un requeriment prejudicial”, com exigeix la llei abans d’acudir als tribunals.