Neix l'Associació per la Gestió del Residu Textil (AGRT), que unirà les multinacionals Decathlon, H&M, Ikea, Inditex, Kiabi, Mango i Tendam en el reciclatge dels materials tèxtils. Es tracta del primer Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) del sector, una iniciativa que emula les plataformes d'Ecoembes per envasos lleugers o Ecovidre, del vidre.
La creació de l'associació ha sigut oficialitzada aquest dijous pelss seus representants al Museo del Traje, que depèn del Ministeri de Cultura i Esports. La nova entitat vol garantir el compliment de la Responsabilitat Ampliada del Productor, que obliga a recollir separadament residus tèxtils per part de les entitats locals abans del 31 de desembre del 2024, segons la nova llei 7/2022 del 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per una economia circular, que aplica a Espanya la directiva europea 2008/98.
La directiva europea explicitava les prioritats en prevenció, preparació, reutilització, reciclatge i eliminació de residus, per aquest ordre de prioritats, i la responsabilitat de les empreses. La llei de l'any passat estableix com aplicar-ho en territori espanyol, així com les reduccions de plàstic que el comerç haurà d'aplicar en endavant.
L'entitat funcionarà sense ànim de lucre i vol impulsar al sector tèxtil cap a un model circular. La presidència serà rotativa anualment i Mango n'assumirà la primera presidència. La junta de govern de l'entitat tindrà un representant de cada una de les empreses.
Segons un informe de la Fundació Humana, vinculada a l'empresa de moda de segona mà, del maig de l'any passat, cada any es generen a Espanya un milió de tones de residus tèxtils, uns 20 o 30 kilos per persona, dels quals només es recullen 110.000 tones, només un 10% del total.
147.000 tones de residus a Catalunya
A Catalunya, es generen unes 147.000 tones de residus tèxtils, entre 21 i 26 quilos per persona, i se'n reciclen un 12%, un percentatge lleugerament superior al reaprofitament espanyol. La Generalitat just va començar a desplegar l'any passat el Pacte per la Moda Circular, amb l'objectiu de reduir entre un 5 i un 10% la generació de residu textil i incrementar entre un 25 i un 30% la recollida selectiva, així com d'incrementar el valor dels materials reutilitzats.
Cada any es venen al món 100.000 milions de peces de roba, de les quals només es recicla un 1%. Això suposa una generació de 92 milions de tones de residus tèxtils anual, segons un informe publicat per la BBC l'any 2021. El tèxtil és, després de l'alimentació, l'habitatge i el transport, el quart major demandant de recursos bàsics i el cinquè emissor d'efecte hivernacle.
Més enllà d'aquest tipus d'associacions i de l'obligació de les empreses i entitats locals de fer-se càrrec dels residus, en els darrers anys han proliferat opcions més sostenibles com la moda reciclada, de les quals les espanyoles Ecoalf, Flick Hockey o Circoolar son un exemple. Infinite Athletic recicla el cordatge de raqueta per fer roba esportiva.
En els darrers anys, han proliferat empreses de moda circular i de segona mà. Les companyies tradicionals tenen polítiques de sostenibilitat
També han guanyat pes empreses de segona mà com Humana o Flamingo's, i plataformes de venda entre particulars com Wallapop o Vinted, especialitzada en moda.
Les empreses líders del sector, tanmateix, intenten aplicar diferents polítiques de sostenibilitat per tal de reduir el seu impacte. Inditex, per exemple, compta amb un hub d'innovació en sostenibilitat des de l'any 2021. Des d'allà, va establir una aliança amb l'empresa circular Evrnu, emergent als Estats Units, a finals de l'any passat. En altres ocasions ho ha fet amb altres startups com Lanzatech, Infinited Fiber, Renewcell o Piñatex.
H&M, per la seva part, té també un apartat d'innovació en sostenibilitat amb la qual ha llançat línies de roba amb fibres reciclada i d'altres reutilitzant llavors de raïm, plàstics dels oceans o vidre i polièster reciclat, entre altres materials. Hi ha estudis, tanmateix, que acusen les grans firmes de fer ecoblanqueig amb aquestes pràctiques, com el que va fer l'any passat la fundació Changing Markets amb l'informe Sintètics Anònims: L'addicció de les marques de moda als combustibles fòssils. L'excés de materials sintètics contaminants, les contradiccions entre allò que afirmaven i la sostenibilitat de les col·leccions i el baix índex de reciclatge eren algunes de les crítiques dedicades a les grans multinacionals de moda, entre les quals hi havia les anteriorment mencionades.