La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i pel Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha confirmat aquest dimecres que l'Agència Internacional de l'Energia ha proposat l'alliberament més important de reserves petrolieres de la història. Es tracta del doble que els 182 milions de barrils que es van alliberar durant la guerra d'Ucraïna. I ha dit també, en un acte organitzat per Europa Press, que Espanya donarà suport a aquesta mesura, que s'ha de prendre per unanimitat i que es farà en les pròximes hores. 

"Per part d'Espanya, hi donarem suport, nosaltres sempre hem sigut solidaris i entenem que d'aquesta manera també donem suport a què els mercats estiguin menys tensionats i que altres països, que tenen tensions més enllà dels preus, puguin tenir resposta en el subministrament". En aquest cas, Espanya aportarà a l'AIE reserves equivalents a 12 dies del subministrament, una setena part dels 92 dies que pot cobrir Espanya amb les seves reserves, segons ha informat la mateixa Aagesen. La proposta ha partit de manera voluntària pels països membres de l'AIE. 

Tot i que pot haver-hi algun país que s'oposi a aquesta mesura, Aagesen ha expressat que amb la crisi de preus energètics del Pròxim Orient és poc probable que això succeeixi. La ministra també ha defensat que cal apostar per "la força de la llei" i no pas "per la llei de la força" en els reptes mundials. D'altra banda, ha assegurat que no hi ha senyals que es pugui tornar a produir una nova apagada perquè el govern espanyol i el sistema han pres "moltíssimes mesures". I ha dit que, ara sí, espera que enguany ja es llanci la subhasta pública per l'eòlica marina, que ha d'obrir els mars espanyols i el de Girona davant la Costa Brava. 

Uns minuts abans que Aagesen anunciés el suport d'Espanya a la mesura, el G7 format pels Estats Units, el Japó, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i el Canadà també han expressat el seu suport a la mesura, que han avaluat com "una oportunitat crucial per avaluar la seguretat actual de subministrament i les condicions del mercat". 

Els bombardejos de l'Iran i dels Estats Units han derivat en el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli mundial, i han disparat les alarmes sobre possibles problemes de subministrament. A Espanya, l'impacte principal està en els preus, amb una pujada del 30% des que van començar els atacs. 

Els preus del gas i de l'electricitat també han pujat arran de la crisi i, al respecte, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha defensat que cal prendre mesures com "subvencionar o limitar el preu del gas". El gas ha pujat un 50% en aquests dies i, segons ha explicat Von der Leyen, "els deu dies de guerra ja han costat als contribuents europeus 3.00 milions d'euros addicionals en importacions en combustibles fòssils". "És el preu de la nostra dependència", ha afegit.