Fa unes setmanes, Volkswagen i Mercedes van anunciar que abandonaran definitivament la fabricació de vehicles amb canvi de marxa manual. Únicament muntaran cotxes amb canvi automàtic. L'auge del cotxe elèctric ha tingut molt a veure, però també els avenços de la intel·ligència artificial, que, combinada amb l'electrònica, escull cada vegada amb més encert la marxa més adequada.

M'agrada molt utilitzar el símil del canvi de marxes automàtic per il·lustrar un concepte que em sembla essencial al món dels negocis, i que és la contradicció de la informació.

Quan un directiu ha de prendre una decisió i no sap quina prendre'n, sol demanar un informe o un estudi o nodrir-se de dades. Lògic i assenyat. Suposem que les dades rebudes orienten la balança cap a la decisió A. El directiu no ho veu clar, així que sol·licita un segon informe o més dades que avalin l'anterior. Suposem que les noves dades són contradictòries amb els anteriors, i orienten la cosa cap a la decisió B.

Què sol fer aquí el decisor?

Doncs demanar un tercer informe!

I entrem en la paràlisi per l'anàlisi.

Veuran, al món real poques vegades la informació és unívoca. El mateix programari d'un canvi de marxes automàtic rep informació contradictòria! Potser en funció de l'acceleració convindria decidir A (pujar marxa). Però per la cinètica que experimenta el vehicle, el sistema diu B (mantenir la marxa). Les dades d'inclinació del vehicle semblen indicar que som en una pujada que es pronunciarà (hauria potser de reduir marxa). Però pel temps que porta l'automòbil amb la mateixa marxa això no sembla ser la millor decisió.

Tanmateix, al final, el canvi de marxes pren una decisió. I ho fa amb informació... contradictòria! Però ho fa. Decideix.

I encerta? Els qui conduïm un cotxe amb canvi automàtic sabem que la majoria de les vegades ho fa bé. En alguna ocasió potser un hauria reduït en lloc d'augmentar marxa, però són les menys vegades. En general, el sistema decideix de forma correcta.

Això té una translació importantíssima per al directiu.

Hem d'aprendre a moure'ns de forma còmoda entre la informació contradictòria. Està bé sol·licitar més informació, però només fins a cert punt. Un o dos informes a tot estirar. Si la informació es contradiu, cal decidir amb el que es té.

Encara diria més, quan hi ha informació contradictòria hi ha probablement un major nombre d'oportunitats. Per què? Doncs perquè si la informació és clara i unívoca, probablement ho hauríem sabut per endavant. I perquè si les dades no ofereixen lloc a dubtes, la competència, el client, el proveïdor o es tracti de qui es tracti, estarà prenent la mateixa decisió o, si més no, arribant a la mateixa conclusió. Per tant, estem en un àmbit on poc hem de guanyar.

La informació contradictòria ens està avisant d'una cosa importantíssima. Que el terreny que trepitgem és incert. Incertesa. La decisió no està clara i, en conseqüència, el factor risc ha aparegut. És això una bona notícia? Per descomptat que ho és. A un directiu se li paga per trampejar riscos, afrontar-los amb èxit, sortir airós de les situacions on el desenllaç depèn dels participants del joc i la situació no és clara.

I això posa en el centre de la qüestió a la persona, l'ésser humà, a través de la intuïció, que és una qualitat intrínsecament humana. Els sistemes d'Intel·ligència Artificial no decideixen mitjançant la intuïció. Són algoritmes. I saben moure's entre la informació contradictòria, però mitjançant probabilitats, no mitjançant intuïcions.

La intuïció és una qualitat intrínsecament humana que els sistemes d'Intel·ligència Artifical no utilitzen per decidir. Allà entra el paper del líder per arriscar-se en la incertesa

La direcció d'empreses i de negocis, les decisions econòmiques acullen aquest doble component. La racional (basada en les dades i en la informació) i la que té un component intuïtiu (basat en... la raó!).

Un altre dia parlaré a fons de la intuïció i els demostraré empíricament que la intuïció és un tipus d'intel·ligència i que és capaç de seguir sil·logismes imperfectes, però que la ment humana sap resoldre des de tal imperfecció i que, contra tot pronòstic, segueix un sistema no exactament lògic, però sí analògic.

En el fons, tornem a la mateixa qüestió. El valor de la contradicció. Fa uns anys, el món de la matemàtica ens va sorprendre amb la teoria dels nombres borrosos (fuzzy logic). Part de la premissa que un cinc, per exemple, té alguna cosa d'un quatre i una mica d'un sis. Poc d'un tres i un set, però també una mica. I que els nombres no tenien per què ser tan precisos. Podien ser referents d'un espai borrós i no nítid. Això ajudaria a prendre decisions en espais contradictoris, acceptant, de sortida, que un nombre és, en si mateix, també contradictori.

Viure en la incertesa, (i corren temps de grans dosis) és viure entre informació contradictòria. Gaudeixin-ne, en lloc de patir per això. Allà apareix el veritable gestor i l'autèntic decisor. Allà hi ha el líder.