Lula i Trump estan en guerra i el camp de batalla real no és el Brasil–Estats Units, sinó la soja que la Xina compra cada any. Trump ja va apujar aranzels al 50% a un ventall de productes brasilers, encara que va concedir centenars d’excepcions, incloent-hi aeronaus d’Embraer i suc de taronja. Això esmorteix el cop i permet a Lula posar-se desafiant a casa. Tanmateix, l’equilibri és fràgil.

Si Trump retira aquestes excepcions, el dany a la indústria aeronàutica i alimentària del Brasil serà immediat. I si a més aconsegueix que Pequín reorienti compres agrícoles cap als Estats Units com a condició d’una nova treva comercial, el cost polític per a Lula es dispara.

La palanca existeix, Trump ja va instar la Xina a “comprar moltes més” sojes nord-americanes i va lligar aquesta exigència a negociacions comercials que, si fracassen, reactiven una bateria aranzelària d’alt nivell. El 2024, la Xina va comprar més de 12.000 milions de dòlars en soja nord-americana, però la primera meitat de 2025 va mostrar una caiguda que la Casa Blanca revertirà amb pressió política i amenaça aranzelària. Washington vol tornar a utilitzar compromisos de compra com a la “Fase U” de 2020: menys dèficit i més enviaments des del Midwest.

Per al Brasil, el risc és asimètric perquè la seva dependència de la Xina en soja és estructural: en els últims anys, prop del 73% de les seves exportacions van acabar en ports xinesos; en valor, el 2024 va tancar amb uns 31.500 milions de dòlars en vendes de soja brasilera a la Xina. Aquesta concentració va deixar el país sud-americà com a proveïdor dominant del mercat xinès el 2025, amb volums rècord en el primer semestre i projeccions encoratjadores. La fortalesa, en un gir brusc de la política comercial, esdevé vulnerabilitat: si la Xina trasllada una porció d’aquestes compres als Estats Units per desencallar un acord amb Washington, el Brasil afronta un excedent immediat, caiguda de preus interns i congestió logística en plena finestra d’enviament.

Si la soja queda atrapada entre un acord EUA–Xina prioritzant grans nord-americans, el Brasil es quedarà sense el seu comprador clau

El mecanisme de transmissió serà ràpid. Amb navilieres i traders ja compromesos en la ruta Brasil–Xina, un canvi de destí implica renegociar slots, reassignar vaixells i acceptar descomptes per col·locar la mercaderia en mercats secundaris amb menor profunditat, com Europa, Orient Mitjà o el sud-est asiàtic. Aquests no absorbeixen amb la mateixa elasticitat volums de desenes de milions de tones. Els marges de crushing locals contenen part del xoc, encara que la capacitat instal·lada no arriba per absorbir un desviament gran en una sola campanya. El real tendiria a depreciar-se pel deteriorament de termes d’intercanvi i per la cobertura d’exportadors, alleujant industrials, però colpejant l’ingrés rural i la recaptació d’estats agrícoles. En paral·lel, el “lobby de l’agro” pressionarà el Congrés i un vicepresident promercat per forçar una desescalada amb Washington, perquè el cor del superàvit comercial del Brasil depèn de la cadena de la soja.

Trump, a més, conserva cartes addicionals. Pot eliminar excepcions sectorials i escalar sancions personals com ja va fer contra figures del poder judicial brasiler. I té encara la més contundent de totes: incloure el Brasil a la llista de països vetats per accedir a la intel·ligència artificial, maquinari avançat i components crítics. Aquesta mesura, que els Estats Units ja apliquen a la Xina, l’Iran i Rússia, és letal en un món on sense aquesta tecnologia no hi ha competitivitat futura. La Xina, malgrat la seva dimensió, ja en sent l’impacte i sap que el temps corre; l’Iran i Rússia també ho entenen.

El Brasil, amb la seva indústria tecnològica encara en desenvolupament, quedarà fora de joc de manera immediata, sense accés a les eines que defineixen la pròxima dècada. Si la soja queda atrapada entre un acord EUA–Xina prioritzant grans nord-americans i una Casa Blanca disposada a tancar l’aixeta d’excepcions i de tecnologia, el desenllaç és previsible: el Brasil es quedarà sense el seu comprador clau en el marge i Lula capitularà i acceptarà el seu lloc natural, com un altre país vassall dels EUA, i així evitar que el front econòmic i el tecnològic se li ensorrin al mateix temps.

Les coses com són.