Els experts parlen que estem en un moment de borsa lateral i no els falta raó. En el cas d'Espanya se succeeixen les últimes setmanes entorn de la referència dels 9.200 punts a l'índex IBEX 35, i sembla com un joc de corda en el qual alternativa es perd i es guanya aquest nivell. Aquesta setmana ha tocat tancar per sobre dels 9.200 punts, però al mercat d'accions li falten estímuls per pujar i també manca d'elements per prendre la senda de les caigudes.

Les dades que es coneixeran aquesta setmana no canviaran gaire aquesta lateralitat de les borses. Curiosament, sí que s'ha apreciat una lleugera pujada dels tipus d'interès als mercats secundaris de bons. El bo a 10 anys espanyol tancava en el 3,47% i el nord-americà d'igual termini en el 3,68%, davant el 3,46% de rendibilitat amb què tancava la setmana passada. Aquesta pujada dels tipus –no tan lleugera de 0,22 punts- suposa una caiguda dels preus dels bons i apunta a algunes desinversions en les quals els diners buscaran el risc de les accions. Sens dubte, la corba invertida dels tipus envia un missatge de contracció forta o recessió de l'economia, mentre que l'avanç setmanal de les Borses diu el contrari. Qui portarà finalment la raó?

La setmana que ve serà per als economistes. Els índexs de gestors de compres (PMI) dels països industrials més importants, que es publicaran a partir de dimarts, seran sens dubte el centre d'atenció. A Alemanya, també es publicarà dimecres l'índex IFO de confiança empresarial i dijous l'índex GfK de clima de consum. Cap al final de la setmana, es publicaran les xifres de la despesa en consum i l'estalvi acumulat de les llars nord-americanes. A més, l'entrada de comandes de béns duradors de consum als EUA ens donarà una pista sobre les perspectives de la producció industrial, que s'ha ressentit recentment.

Però la dada més rellevant apareixerà divendres amb el deflactor de la despesa en consum personal (PCE), un important indicador de la inflació que, a més, és el que té més present la Reserva Federal a l'hora de manejar els tipus d'interès. Els nivells actuals d'inflació estan el 4,2% per a la general i en el 4,6% per a la subjacent. Després de les fortes caigudes dels preus registrades en els últims mesos, el marge de millora és cada vegada menor. No s'espera, doncs, un descens significatiu, fet que justificaria aquesta falta d'estímuls dels mercats i en especial de les accions. Vivim temps de consolidació dels nivells, tant en els preus com en els indicadors econòmics. Hi ha, doncs, que esperar a senyals més clares que donin compte de l'efecte balsàmic que la pujada dels tipus d'interès ha produït sobre la inflació.

Balanç de beneficis

També és un bon moment per fer ja un balanç de l'evolució dels beneficis en el primer trimestre de l'any, amb gairebé la totalitat dels valors presentats els seus comptes. Un altre element que explica –davant l'auguri dels més pessimistes- que les Borses registrin pujades importants en aquesta primera part de l'any. Les cotitzades han aconseguit sortejar el pessimisme que acompanyava als pronòstics d'aquest 2023.

Thomas Tilse, director d'estratègia de cartera de clients privats d'Allianz Global Investors l'explica: "Els beneficis empresarials van superar les expectatives en el primer trimestre de l'any, però les previsions de les empreses continuen sent prudents. A més, l'evolució als EUA i Europa és divergent. En resum, continuarem molt atents als resultats empresarials. A hores d'ara, més del 90% de les empreses de l'índex Standard & Poor's (S&P) 500 han publicat les seves xifres del primer trimestre als Estats Units". I afegeix: "curiosament, la majoria va sorprendre a l'alça, tant amb les seves vendes (68% de les empreses) com amb les seves xifres de beneficis (77%). Aquest resultat es deu en gran manera a les previsions més cauteloses de principis d'any. S'esperava que la important pujada de tipus i les elevades taxes d'inflació pressionessin els marges de les empreses. Tanmateix, els beneficis van caure menys del previst, en concret un 3% de mitjana en termes intertrimestrals (segons les dades publicades fins ara). Els analistes havien previst un descens mitjà del 7%".