Regularment, a la premsa i les xarxes socials, sorgeixen notícies sobre les retirades de fruites i hortalisses, productes que no troben mercats, que no s'han recollit o s'han destruït.

Aquesta situació no és satisfactòria. Tenen raó els que s'indignen amb el malbaratament de treball dels agricultors, d'aigua, abonaments, medicines de les plantes i terra que les retirades de producte representen. Tenen raó quan subratllen que hi ha molts compatriotes que no poden consumir totes les fruites i hortalisses que desitjarien per raons econòmiques.

 

 

Però les retirades són inevitables, tant les conjunturals com les estructurals. Explicarem el perquè. De nou, davant els Tweets breus però reductors, les explicacions no caben en uns quants caràcters.

Els excedents conjunturals

Els rendiments de les collites, els ritmes de maduració dels productes depenen en gran part de la mare naturalesa, fins i tot en les agricultures més intensives, com els hivernacles o els cultius sota plàstic. Cada any, cada setmana de l'any en hortalisses, la producció és imprevisible. Si un agricultor, o la seva cooperativa, té firmat un acord de subministrament amb un client, sempre ha de plantar prou superfície per garantir-se en tota la mesura del possible que pot complir els seus compromisos. Parlem de gelades, parlem de sequera, parlem de gelades, parlem de calamarsa...

La demanda general per part dels consumidors és també imprevisible. El consum de síndria, per exemple, està directament relacionat amb la calor, el de les taronges i mandarines amb el fred. En particular, la demanda dels teus productes depèn de l'oferta que hi hagi al mercat per part dels teus competidors locals, regionals, nacionals o estrangers.

Els excedents estructurals

Cada productor és lliure de plantar el que vulgui. Després d'un o diversos anys de bons preus, augmenta la producció. Ho veiem clarament cada any en productes com la patata, el meló o la síndria; ho hem vist aquest any amb la llimona; ho hem vist aquests últims anys amb el préssec i les nectarines.

A més hi ha evolucions del consum. El de vi i carn de be aquesta disminuint; l'escalfament climàtic fa que la demanda de cítrics a l'hivern està decreixent.

La llei de King

La Llei de King estipula que un augment (o disminució) a la producció agrícola té com a conseqüència en un mercat lliure una disminució o un augment) més que proporcional en el preu. Això es deu que les elasticitats tant de l'oferta de productes agraris com de la demanda són rígides, almenys a curt termini.

Això fa que la manera més lògica d'actuar en un mercat agrari sigui ajustant l'oferta a la demanda, emmagatzemant productes quan es pugui en els anys de gran producció per tornar a posar-los al mercat en els anys (o moments) de baixa producció, per als productes emmagatzemables com el cereal, o retirant productes en el cas de productes peribles com moltes fruites i hortalisses.

Per això les retirades són inevitables. Poden estar organitzades o enquadrades per l'autoritat pública, o pot ser una decisió que prengui l'agricultor amb molta pena si el preu que rebrà al mercat no cobreix, almenys, el cost de la recol·lecció. L'agricultor, com a regla general, és un acceptant de preu ("price taker") i no un faedor de preu ("Price maker").

Què es pot fer llavors?

Conscient del seu caràcter inevitable, la reglamentació europea per a la producció de fruites i hortalisses fa corresponsables financerament els productors del cost de les retirades per assegurar el seu caràcter conjuntural i no estructural. Quan es tornen crònics, la solució és llavors l'arrencada de plantacions i la reconversió varietal en cultius plurianuals i la disminució de les sembres en cultius anuals.

Però, perquè els excedents que es retirin es puguin valoritzar, la corresponsabilitat dels productors disminueix molt, fins a arribar a desaparèixer en certs casos i situacions, si els productes són donats a organitzacions caritatives que asseguren la seva distribució gratuïta. Aquest és el destí prioritari per la reglamentació europea, seguit pel seu ús com biocarburants i per a alimentació animal.

Des de l'1 de juliol 2023 al 15 de juliol 2024 (última dada disponible a l'hora d'escriure aquest article), s'havien retirat amb ajuda comunitària 66.039 tones. Sent la producció espanyola de l'ordre dels 25 milions de tones, estem parlant d'unes retirades subvencionades que afectarien menys del 5 per mil de la producció. D'aquestes quantitats retirades, 36.000 tones (un 60%) van anar a la distribució gratuïta i 26.457 a alimentació animal.