Entre les noves formes de treball, darrerament, es posa especial atenció a la feina per trucada. Són fórmules que es caracteritzen per l'existència d'una imprevisibilitat en les condicions de feina, imprevisibilitat derivada del fet que no es coneix amb certesa la jornada que es durà a terme, tant respecte de la quantitat d'hores com pel que fa a la distribució de l'horari laboral, o ambdues coses. Es pot presentar amb diversa intensitat, en la mesura que l'absència de predeterminació bé de la jornada o bé de l'horari pot ser més o menys important.

En el cas més extrem apareix el definit com a contracte zero hores, en el qual l'ocupador no es compromet per endavant a oferir un temps d'ocupació mínima, i la crida a la feina dependrà de les necessitats empresarials que sorgeixin en cada cas, si bé el treballador es compromet a posar-se a disposició de l'empresari quan aquest li requereixi els seus serveis pel nombre d'hores que se'l sol·liciti. Si se'm permet el símil, en la feina per trucada es produeix la paràbola evangèlica de les verges prudents, que havien d'estar permanentment en vigília, preparades amb oli per als llums, ja que no sabien el dia ni l'hora en què podien ser cridades.

Són formes d'ocupació que troben el caldo de cultiu en el marc dels canvis organitzatius empresarials, facilitats per la digitalització, i tot plegat provocat per les demandes cada vegada més imprevisibles tant dels consumidors com de les empreses clientes, per a les quals es treballa en xarxa. En particular, en cert tipus d'activitats, s'estenen les microfeines o microencàrrecs, que incrementen igualment aquesta imprevisibilitat de la intensitat i del moment d'execució de l'activitat empresarial.

El cas extrem és el contracte zero hores, en el qual l'empresa no es compromet a res, però el treballador ha d'estar a disposició

Amb les diverses formes de treball per trucada es pretén adaptar les jornades laborals a aquestes noves exigències productives. Amb això es produeix un canvi en el repartiment de riscos entre empresa i treballador, ja que certes empreses pretenen transmetre al treballador els riscos derivats d'imprevistos que provoquen la intensitat més o menys gran dels encàrrecs que reben de les empreses clientes o dels usuaris i consumidors. Els efectes beneficiosos per a les empreses són evidents, de la mateixa manera que són clars els perjudicis per als treballadors en termes d'afectació a la vida privada, a l'atenció a les responsabilitats familiars i, fins i tot, a la compatibilitat amb una segona ocupació, cosa molt habitual en qui treballa a temps parcial involuntàriament.

La feina per trucada es presenta de manera desigual i amb diferent intensitat als diversos països europeus, amb exemples d'un ús molt generalitzat, com ara el Regne Unit, a països on és una realitat molt poc coneguda. També la resposta legal és molt diversa segons els països, ja que alguns són molt permissius, fins i tot afavoridors del treball per trucada; mentre que altres són molt limitadors, fins i tot ho prohibeixen. Al nostre país, s'ha estès bastant la idea que la nostra legislació ni preveu ni permet el treball per trucada, és una lectura bastant freqüent de la nostra normativa; sense anar més lluny, així ho manifesta expressament el projecte de llei que s'acaba de presentar al Congrés per a la transposició de la Directiva sobre condicions laborals transparents i previsibles. Es basa en el fet que la via per la qual podria desenvolupar-se una feina per trucada seria a través del treball a temps parcial, però aquest no ho permet, ja que la legislació exigeix que al contracte hi ha de figurar el nombre d'hores ordinàries de feina contractades, així com es distribueixen. Fins i tot alguna sentència del Tribunal Suprem ha interpretat que els convenis col·lectius no poden introduir règims de contracte a temps parcial de trucada.

Les dues fórmules inadvertides de treball per trucada

Tanmateix, les coses no estan tan clares, a la vista tant de cert tipus de canvis legislatius recents, com de l'extensió de certes pràctiques empresarials que fan impossible aturar el fenomen per la simple via de no preveure'l. En efecte, hi ha dos supòsits avui dia que, encara que tinguin l'efecte beneficiós de reforçar l'estabilitat en l'ocupació del treballador, es duen a terme per la via d'introduir fórmules inadvertides de feina per trucada. Es tracta de dues manifestacions concretes de la vigent regulació del treball fix discontinu, que no responen a la necessitat d'atendre activitats estacionals o de temporada, que sí que permeten establir una previsibilitat de quanta feina s'ha de fer i en quin moment.

D'una banda, el cas dels treballadors posats a disposició a través d'empreses de treball temporal contractats com a fixos discontinus per atendre successivament diverses empreses usuàries. En aquesta hipòtesi no es coneix la jornada de feina per part del treballador en un any, perquè depèn del nombre futur d'encàrrecs i de la durada que rebi l'empresa de feina temporal. D'altra banda, apareix el contracte fix discontinu a través de contracta, on la celebració de contractes consecutives possibilita un contracte fix discontinu per prestar serveis successius a diferents empreses principals. En ambdós casos, resulta imprevisible quan es cridarà el treballador per a un nou encàrrec per part de l'empresa de treball temporal o per part de la contractista i, per això, són un cas clar de treball per trucada.

Però encara més, per molt que el treball per trucada no aparegui formalment previst en el treball a temps parcial, els efectes sancionadors de les pràctiques contractuals canalitzades per aquesta via no resulten prou eficaços per impedir-lo. L'exemple prototípic d'aquesta forma de feina per trucada es pot trobar en el cas dels riders laboralitzats, on la seva feina depèn de la demanda d'encàrrecs que es produeixi i a la càrrega de feina i, per tant, el temps de feina és molt variable i imprevisible segons els dies, en termes que no és fàcil predeterminar la jornada de treball i la distribució en aquest tipus de feines. De vegades, fins i tot a la inversa, és el mateix treballador qui decideix lliurement quan connecta o desconnecta l'aplicació i és ell mateix qui determina la jornada i horari, sense que això en aquests moments estigui previst legalment. Fins i tot hi ha pràctiques de falsos autònoms, declarats laborals pels tribunals, que segueixen una forma de feina per trucada, que es poden mantenir com a tals una vegada laboralitzats.

El treball de trucada es quedarà, encara que sigui en àmbits molt concrets

En vista de tot l'anterior, es pot concloure que el treball per trucada es quedarà, encara que sigui en àmbits molt concrets. I el que no pot practicar-se és la tècnica de l'estruç. Posar-se una bena als ulls en aquests moments només pot produir dos efectes: un, que el treball per trucada es canalitzi a través del treball autònom, que es desenvoluparia amb elevades dosis de vulnerabilitat; un altre, que contractat laboralment, la falta de regulació desemboqui igualment en un nou escenari de falta de contrapesos en els interessos de les parts.

En definitiva, el que és aconsellable és reconèixer la realitat i regular la feina per trucada, identificar-ne els límits i garanties mínimes a favor dels treballadors. En aquesta perspectiva, la Directiva sobre condicions laborals transparents i previsibles pot presentar-se com un instrument d'identificació útil de les garanties mínimes de tutela dels treballadors. Per exemple, reconèixer el dret del treballador que, en aquests casos en els quals es treballi majoritàriament en condicions imprevisibles, només se'l pugui obligar a prestar serveis si existeix una predeterminació del temps de feina i que s'estableixi un preavís raonable cada vegada que es faci una crida, de manera que, si no es compleix algun d'aquests requisits, el treballador lliurement pugui rebutjar una tasca assignada sense que això tingui conseqüències desfavorables; el dret del treballador a percebre una indemnització si l'empresari cancel·la, sense observar un termini de preavís raonable determinat, la tasca assignada prèviament amb el treballador. D'una altra part, establir un règim que possibiliti, davant de la imprevisibilitat d'ingressos estables en el treball per trucada, la realització d'una feina paral·lela en forma de pluriocupació, de manera que el treball per trucada no dificulti dur a terme aquesta segona ocupació. Finalment, establir regles de garantia de l'efectiu exercici dels drets en matèria de coresponsabilitat familiar.