Quan pensem en una guerra, imaginem tanks, míssils i soldats. Però darrere de tot això hi ha quelcom que no es veu i que és tan determinant com el camp de batalla: les cadenes de subministrament. Per produir municions, no n’hi ha prou amb tenir una fàbrica. Cal importar metalls, productes químics, components electrònics i maquinària. I aquí és on entren en joc els aranzels, és a dir, com una decisió econòmica presa a Washington pot afectar el que passa en un camp de batalla a milers de quilòmetres.

Comencem pel més bàsic: una simple bala no és només un projectil de plom. Porta coure, zinc, plom, productes químics que fan que exploti i una sèrie de processos industrials. Tots aquests materials i productes es compren en diferents països. Si un país com els Estats Units imposa aranzels a les importacions d’algun d’aquests inputs —per exemple, coure xinès o nitrat de bari alemany— el cost de fabricar aquesta bala puja. No perquè pugin els salaris, no perquè falti demanda. Simplement, perquè ara hi ha un impost extra per importar quelcom que abans entrava sense càrrecs.

Una bala no és només un projectil de plom, porta coure, zinc, plom i productes químics que es compren en diferents països

El problema no s’acaba aquí. Moltes fàbriques de municions a Europa, en països com Bòsnia, produeixen peces que després es destinen a armes a Ucraïna. Fins i tot s’han reactivat algunes plantes gràcies a inversions nord-americanes, com a part d’un esforç per sostenir Ucraïna sense esgotar les reserves occidentals. Però si els Estats Units cobren més car per importar peces o maquinària per fabricar municions, aquestes fàbriques perden competitivitat. Què significa això? Que triguen més a produir, venen més car o, directament, no poden competir amb altres països que no pateixen aquests aranzels.

Ara imaginem que formes part de l’OTAN i depens d’un país com Bòsnia perquè t’enviï peces d’artilleria. Però Bòsnia, en veure que els seus productes no entren fàcilment als EUA, busca altres mercats: Orient Mitjà, Àfrica, Àsia. Aleshores et quedes sense proveïdor. I com que les teves fàbriques també depenen de components estrangers, també ho tens complicat per fabricar el que necessites. La guerra no espera, el front a Ucraïna necessita municions ja.

Entendre els aranzels no és només cosa d’economistes: forma part d’entendre com es lliura una guerra al segle XXI

Els aranzels són una eina per protegir indústries o castigar altres països. No obstant això, en contextos com l’actual, on la producció militar depèn d’una xarxa global de materials i fàbriques, cada obstacle en aquesta cadena té efectes concrets. Pugen els preus, es retarda la producció i es multipliquen els colls d’ampolla. I el que va començar com una mesura econòmica afecta la capacitat d’un país per complir els seus compromisos de defensa. Per això, entendre els aranzels no és només cosa d’economistes: forma part d’entendre com es lliura una guerra al segle XXI.

Les coses com són.