La jubilació parcial és una fórmula a través de la qual un treballador comença a rebre una part de la pensió de jubilació que li correspon, mentre redueix la seva jornada de treball, passant de treballar a temps complet a fer-ho a temps parcial; fórmula que en ocasions ve acompanyada de la contractació d'un nou treballador, a través d'un contracte anomenat de "relleu". Malgrat que té un llarg recorregut temporal des de l'any 1984, tanmateix, la seva utilització ha estat bastant modesta: els qui es jubilen parcialment a penes representen el 4,2 % del total dels que es jubilen cada any. Possiblement en això influeixi molt que, tal com es troba regulada, presenta escàs atractiu per als seus beneficiaris o afectats. D'un costat, per a les empreses es considera que provoca problemes organitzatius en la gestió del treball, mentre perceben que suposa més costos. D'altra banda, els treballadors, en la mesura que puguin optar, prefereixen acollir-se a una jubilació total abans que a una fórmula intermèdia com és la jubilació parcial. A més, sembla que des del poder públic hi ha força desconfiança, per tal com que la jubilació parcial es percep com a contrària als seus objectius generals i que, sovint, es produeix un ús desviat o abusiu, que només provoca pèrdues d'ingressos i més despeses per a la Seguretat Social.

Davant això, amb una bona reforma, la jubilació parcial podria exercir un paper més important que posseeix en l'actualitat, servint d'instrument de gestió de l'última fase de treball de les persones d'edat més avançada, de progressiva transició des de la vida professional fins a la jubilació plena, així com de més equitatiu i eficient funcionament del sistema de pensions públiques. Sense que pugui pensar-se que la jubilació parcial passi a tenir una presència preponderant en l'accés a la jubilació, es pot sens dubte atribuir-li un paper més destacat.

L'oportunitat d'afrontar aquests canvis es troba en el compromís assumit pel Govern espanyol d'efectuar abans d'abril de l'any vinent una modificació de la jubilació parcial, prèvia negociació en el marc del diàleg social, que s'ha d'adaptar a tres objectius: 1) compatibilitat entre treball i pensió; 2) qualitat en l'ocupació del rellevista; 3) equilibri de costos. Per la seva part, les organitzacions sindicals i empresarials li han pres la paraula al Govern i, a través de l'Acord social pactat al maig, fan una crida perquè immediatament es posi en marxa aquesta Taula de diàleg social, amb vista que la jubilació parcial i el contracte de relleu siguin "un instrument adequat per al manteniment de l'ocupació i el rejoveniment de les plantilles".

Probablement, una de les dificultats majors a què s'enfronta la possible reforma, a part dels costos en fons públics que pot suposar, es troba en el fet que en aquesta matèria resulten confusos els objectius que es volen aconseguir, de vegades s'estableixen objectius contradictoris, fins i tot es manifesten teòrics objectius a aconseguir que no es plasmen realment en la normativa concreta vigent. El problema deriva també del fet que no és el mateix el que es vol des de la perspectiva de la pensió de jubilació i els seus costos, d'un costat, i el que es pretén des de la perspectiva del mercat de treball, d'altra banda.

Una manera d'aclarir les coses i de convertir la jubilació parcial en una fórmula més influent i eficaç seria deixar clar quines serien les finalitats que es pretenen en cada cas i, en paral·lel, quins serien els efectes negatius a evitar. Entre els objectius en caldria identificar tres: 1) posposar l'edat de jubilació definitiva dels treballadors d'edat més avançada; 2) facilitar l'accés parcial a la jubilació als qui fan treballs més durs; 3) fomentar el manteniment dels llocs de treball que deixen els treballadors que es van jubilant. En sentit contrari, els efectes negatius a evitar serien dos: 1) impedir que la jubilació parcial s'utilitzi com a instrument ocult de regulació d'ocupació per part d'empreses solvents que no es troben en situacions de dificultat, fent-ho per afegiment de manera indirecta amb càrrec a fons públics; 2) impedir que la jubilació parcial provoqui formes de contractació precària via el contracte de relleu, bé ho sigui amb contractes temporals que no garanteixen realment el manteniment de l'ocupació o de contractes a temps parcial que amb la jubilació definitiva no es converteixen a temps complet. Per aconseguir aquests objectius i evitar els efectes negatius seria necessari diferenciar entre tres tipus de jubilacions parcials, cada una d'elles amb finalitats diferents i, per tant, amb diferents regulacions.

El primer tipus seria la jubilació parcial per als qui ja han assolit l'edat ordinària per a la jubilació plena, de manera que la mateixa es converteixi en una manera d'incentivar el manteniment parcial en el mercat de treball i, amb això, postergar l'accés a la percepció de la pensió de jubilació plena. En aquest cas, es tractaria d'establir tota mena d'incentius per accedir a la jubilació parcial, però descartant formes d'ocupació precària substitutives dels jubilats. En aquest cas, s'ha d'excloure tot cost addicional per a les empreses des de la perspectiva tant laboral com de cotització a la Seguretat Social, amb l'objectiu que resulti més atractiva la jubilació parcial comparativament amb la jubilació plena. Seria fins i tot oportú facilitar que aquest procés d'abandonament parcial del treball sigui progressiu, de manera que la reducció de la jornada pugui ser més gran amb el pas del temps i en paral·lel major la quantia de la pensió de jubilació. De la mateixa manera, s'haurien d'establir incentius per als treballadors respecte de la pensió definitiva posterior, de manera que també per a ells resulti més atractiva la jubilació parcial que la plena.

El segon tipus aniria dirigit a permetre una jubilació parcial anticipada, respecte de l'edat ordinària de jubilació, per als qui realitzen treballs més durs, pel superior esforç físic que requereixen, la seva penosidad més gran, perillositat o insalubritat. Es tractaria d'una fórmula que en part ja hi ha al sector de la manufactura amb caràcter transitori, que caldria mantenir, sense que es justifiqui que no s'estengui a altres àmbits on també és present aquesta situació de realització de treballs que provoquen més gran deteriorament personal a treballadors d'edat avançada. Alhora, caldria reorientar la seva regulació, exclusivament com a fórmula de jubilació parcial per a treballadors que pateixen ja un important deteriorament personal. Es tractaria d'una jubilació parcial anticipada, que hauria d'establir una regulació de clar foment, tant per a les empreses com per a aquest perfil de treballadors, en termes tals que s'incentivi i, per tant, resulti més atractiva respecte de la jubilació anticipada plena.

El tercer tipus es dirigiria a garantir el manteniment dels llocs de treball en les empreses que s'alliberen pels qui es jubilen. Seria una jubilació parcial anticipada també per a la resta dels treballadors que no es trobin en les situacions anteriors. En aquests casos, la seva finalitat s'orientaria exclusivament al terreny de la política d'ocupació, de manera que amb la mateixa s'eviti que la jubilació del treballador s'utilitzi com a mecanisme d'amortització de plantilles. Per això, hauria de ser l'única fórmula en la qual s'exigís que es contractés en paral·lel un treballador per mitjà del contracte de relleu; això sí, exigint que es tractés d'un treballador fix, inicialment a temps parcial i, a partir del moment de la jubilació definitiva, convertit a temps complet. Com a contrapartida, s'haurien d'eliminar els costos addicionals per a les empreses, especialment en matèria de cotitzacions.