Imaginem una empresa amb un volum de negoci que s'apropa al 20% del PIB del seu país, i que concentra pràcticament el 10% dels llocs de treball de l'economia. Imaginem que la seva principal activitat és donar servei a tota la ciutadania en temes clau per al seu benestar individual i social. És a dir, que l'empresa és, a més de la més gran del país, la que s'encarrega de fer possible que les estructures bàsiques de la base econòmica funcionin raonablement bé.

Efectivament, aquesta empresa podria ser gairebé qualsevol govern del món (que poden arribar a suposar, en alguns països nòrdics i europeus, l'equivalent a la meitat del PIB). En aquest cas, estem parlant de la Generalitat de Catalunya, que es converteix de manera natural i inevitable en l'agent més important i influent de tota l'economia. Per això la Llei de Pressupostos no és tan sols una de les més importants, sinó també la que hauria d'influir més en el dia a dia de totes les persones. No és estrany, per tant, que aquests pressupostos generin tanta expectació i expectatives, sobretot quan veiem que el 2023 suposa un rècord històric (en altres paraules, el Govern mai no havia disposat de tants diners per gastar), i els reptes són de tal magnitud que aquestes xifres ens poden semblar fins i tot insuficients.

El Govern té a la seva disposició prop del triple de recursos que fa 20 anys, i gairebé un 60% més que en fa deu

El pressupost del sector públic a Catalunya arribarà aquest any als 41.000 milions d'euros (més de 45.000 si tenim en compte tots el seu organismes i entitats específiques), la qual cosa suposa que el Govern té a la seva disposició a prop del triple de recursos que fa 20 anys, i gairebé un 60% més que fa 10. Amb 40.000 milions d'euros es poden prendre moltes decisions, unes amb més sentit que d'altres. És el que li va costar a Elon Musk comprar Twitter fa pocs mesos.

I tot això en un entorn en què les coses semblen anar molt millor del que ens sembla, llevat que l'economia no tingui res a veure amb la realitat de la vida de les persones. Amb taxes d'atur a Catalunya per sota del 10%, amb estimacions de creixement econòmic per a 2023 (1,7%) que confirmarien que no hi haurà recessió, i amb nivells d'inflació (al voltant del 5%) entre els més baixos de la Unió Europea, sembla el moment d'iniciar el rellançament de l'economia de Catalunya.

Per tant, aquests pressupostos neixen amb un doble repte. En primer lloc, la Generalitat haurà de lluitar per ser el que tot govern hauria d'aspirar a ser: el facilitador que pugui suavitzar els cops de l'entorn, i multiplicar els efectes positius quan les coses van bé. I en segon lloc, ha d'aconseguir que els ciutadans sentin que els serveis que reben es corresponen amb la quantitat de recursos que té el seu govern per proveir-se'ls. Les percepcions són molt importants en un entorn on, per exemple, els problemes d'ansietat i depressió ja arriben al 20% de la població, on la taxa d'atur dels joves es manté a prop del 30%, o on els nivells de satisfacció amb els serveis públics de salut són cada vegada més baixos. On, en definitiva, l'Estat del Benestar sembla clarament en risc, tenint en compte que els polítics a Catalunya suspenen clarament quan parlem de la confiança que els ciutadans tenen en ells, amb una valoració de 3,4 sobre 10.

Com més recursos, més s'espera de nosaltres, i això significa, en conseqüència, que la població esperarà que Generalitat estigui a l'altura dels pressupostos més grans que ha tingut en tota la seva història.