Alguna cosa passa amb els joves que acaben la universitat. La Reserva Federal de Dallas va mesurar el mercat laboral de Texas, l'estat que més centres de dades construeix, i va trobar que des del 2022 els avisos d'ocupació cauen just en les ocupacions on la intel·ligència artificial fa millor la feina, com ara programació, disseny, tasques administratives i edició. Només en el primer trimestre del 2025, els avisos per a aquests llocs van caure un 8% enfront de les posicions menys exposades. La desocupació dels graduats recents va pujar a nivells que els investigadors anomenen inusuals. Mentrestant, l'Organització Internacional del Treball (OIT) reporta que la desocupació juvenil creix en les economies riques. Al mateix temps, s'empetiteixen les feines que sempre van ser la porta d'entrada, com ara les administratives, les tècniques, els primers esglaons; segons l'OIT.

Enfront d'aquestes dades, la resposta és un encongiment d'espatlles amb diploma. Correlació no és causació, diuen, i els avisos també van caure per les taxes d'interès, per la ressaca de la contractació excessiva de la pandèmia i pel cicle econòmic. Tot això és cert, però presenta una forma elegant de no fer res.

Exigir causació provada és correcte quan la pregunta és científica, però és absurd quan l'interrogant és debatible. Les recomanacions de l'OIT demanen formació i protecció social; però viuen en informes que cap govern converteix en política. Mentrestant, no existeix un àmbit on l'impacte de la IA sobre l'ocupació es tracti com a problema present i no com a hipòtesi de laboratori. Així, la prova definitiva de causació arribarà, per definició, tard. Quan ja no quedin dubtes que va ser la IA, el dany estarà fet i les solucions costaran el triple.

La lògica indica, a més, que l'escepticisme, en aquest cas, mereix menys crèdit de l'habitual. Quan una correlació apareix per sorpresa, la prudència mana buscar explicacions alternatives, però quan un mecanisme conegut prediu per endavant un efecte, i aquest apareix exactament on i quan el mecanisme el va predir, cada dada nova pesa més que l'anterior.

No existeix un àmbit on l'impacte de la IA sobre l'ocupació es tracti com a problema present i no com a hipòtesi de laboratori

La IA generativa escriu, programa i administra. La teoria deia que colpejaria primer les feines d'entrada on es compleixen aquestes funcions. Ara, els números mostren això i la mateixa Reserva Federal de Dallas va recórrer aquest camí quan el gener de 2026 va publicar el seu treball prudent que parlava de simple correlació entre IA i ocupació jove;

Vuit mesos després, en va publicar un altre amb evidència més fina i conclusions fermes. Hi pot haver altres factors en joc, com es va observar, però el que espera la demostració perfecta no és rigorós, tria arribar tard.

Hi ha un precedent que il·lustra quant costa aquesta elecció. Durant 30 anys, la indústria del tabac va finançar l'argument que la correlació entre cigarreta i càncer no provava causació. Va contractar científics, va fundar instituts i va publicar estudis. Cada any de dubte comprat va ser temps de vendes, i milions de persones van pagar amb la vida el preu de l'espera.

D'altra banda, els governs volen la inversió en centres de dades i l'avantatge en la cursa amb la Xina, on qualsevol pausa sona a traïció estratègica; i les empreses desitgen l'adopció de la tecnologia que els baixa els costos. Però els investigadors eviten afirmacions causals prematures perquè aquest és el seu deure professional. Si bé cada actor es comporta de manera perfectament racional i honesta, el resultat col·lectiu és una demora que ningú va decidir i que a ningú convé interrompre. No cal conspiració on n'hi ha prou amb l'aritmètica dels interessos.

La IA no s'aturarà, no hi ha com; la pregunta no és si l'huracà arriba, sinó com es tapien les finestres

Mentrestant, l'única reacció visible va en la direcció equivocada. Veïns cridant contra els centres de dades del seu barri, com si el problema fos l'edifici i no el que corre a dins. Aquestes instal·lacions consumeixen electricitat i aigua, però no són ells els que deixen sense primera feina els graduats. Oposar-se al magatzem és protestar contra l'huracà trencant el baròmetre.

La IA no s'aturarà, no hi ha manera; la pregunta no és si l'huracà arriba, sinó com es tapien les finestres. I la primera finestra és reconstruir l'esglaó d'entrada a la feina, perquè el model del júnior que aprèn fent la tasca avorrida mor quan la IA compleix funcions monòtones. Aquí s'amaga una trampa que les mateixes empreses encara no miren. La funció tediosa del principiant era la fàbrica d'experts. Cada sènior que avui revisa i decideix va aprendre el seu ofici fent durant anys el que ara es delega a la màquina. L'empresa que automatitza el júnior actua de forma racional aquest trimestre, i d'aquí a 10 anys pot descobrir que va mecanitzar també el seu sistema de formació de veterans. Ningú va planificar quedar-se sense experts; simplement ningú està a càrrec de produir-los. Caldrà inventar l'aprenentatge per fora del mercat, pagat i deliberat, perquè el mercat va deixar de produir-lo gratis.

Les altres finestres d'aquest edifici es coneixen. Deslligar les proteccions socials de l'ocupació formal, perquè perdre la feina no destrueixi la xarxa. Dissenyar assegurances de salari per a reconversions que duraran anys i no mesos. Així com apreciar l'educació, la prima salarial del títol continua existint, però la promesa implícita que justificava el seu preu era una altra, la de l'accés gairebé segur a la primera feina professional, i aquesta promesa ja està trencada mentre les universitats cobren com si no. Cap d'aquestes mesures exigeix una prova de causalitat. Totes són útils, fins i tot si l'efecte de la IA resulta menor del que sembla, però triguen una dècada a muntar-se, contra un cicle tecnològic que es renova cada dos anys.

Aquesta és l'aritmètica que l'escepticisme elegant prefereix no mirar. Avui les solucions són barates perquè hi ha temps. Però cada any que passa són més cares, perquè el temps es gasta. El dia en què la causació quedi demostrada amb el rigor que avui s'exigeix, servirà per als llibres d'història. Els que demanen proves perfectes abans de conversar no pagaran el preu de l'espera. Assumiran els costos els qui avui acaben la universitat i troben, on hi havia una porta, una paret acabada de pintar.

Les coses com són.