El que no inclou la subscripció a la IA

- Esteve Almirall
- Barcelona. Dijous, 19 de novembre de 2026. 05:30
- Temps de lectura: 3 minuts
El teu millor treball pot haver deixat de ser prou bo. No l'has fet pitjor; potser, fins i tot, l'has fet molt millor. Pots treballar més de pressa, entregar millors resultats i no avançar ni un pam. Com pot ser?
Us poso un exemple. Soc professor d'IA i Innovació a Esade i he creat uns agents per als meus alumnes que avaluen els seus treballs, els donen feedback i els suggereixen millores. Poden tornar-hi i veure com l'esforç de millorar-los es reflecteix en la nota. Amb IA, és clar!
Tenim millors treballs i l'avaluació es converteix en aprenentatge, reflexió i millora continuada. També és més justa: tothom disposa dels mateixos criteris i pot revisar la feina per millorar la nota. Els alumnes són responsables del que lliuren i de la seva nota. Lliurar el primer que surt de la IA ja no té premi: no té bona nota.
Fer aquest salt també costa. Cal enfrontar-se amb l'eina, sovint mirar vídeos de YouTube i canviar hàbits. Poder parlar amb la màquina ho facilita, però l'esforç cognitiu hi és.
Necessitem que cada ús de la IA ens deixi alguna cosa que els altres no puguin obtenir obrint un compte
Aquí em podria aturar, satisfet amb els meus agents. Com no ens hem de sentir més competitius? Ho som. El problema és que no estem sols. Demà, un altre professor pot incorporar agents com els meus. És el "social proof": si sembla que funciona, ho imitem.
Fora de classe passa igual: els competidors també poden programar més de pressa, fer correus molt millors i entendre el galimaties amb què a l'Administració li agrada enfrontar-nos. I guanyar-li la partida!
És la paritat competitiva: el que abans ens valia un elogi ara ja no passa el filtre. Si arribem abans, podem tenir un avantatge durant un temps, segurament curt, fins que els altres ens copien. Si ens quedem quiets mentre els altres fan el salt, estem perduts. Adoptar la IA esdevé imprescindible, però no ens assegura que ens distanciem de ningú.
El premi per haver après a córrer més de pressa és haver de continuar corrent. Recorda la Reina Vermella d'A través del mirall, de Lewis Carroll: cal córrer tant com puguis només per quedar-te al mateix lloc!
Com sortim d'aquesta cursa, tots traient la llengua per la boca? Necessitem que cada ús de la IA ens deixi alguna cosa que els altres no puguin obtenir obrint un compte.
Tornem als meus alumnes. Ara afegim-hi una anàlisi dels treballs per detectar què han entès, què no han entès i cap a on cal reorientar la classe. Llavors la cosa canvia: també aprenem nosaltres.
La mateixa activitat ha de produir dos resultats: la feina que volíem fer i una manera millor de fer la següent
Fixeu-vos què ha passat: els agents ajudaven els alumnes a millorar els treballs i ara els treballs també ens ajuden a millorar el curs.
El salt que proposo és introduir aprenentatge dins de l'execució de la tasca. La mateixa activitat ha de produir dos resultats: la feina que volíem fer i una manera millor de fer la següent.
Si els treballs em mostren una confusió recurrent, puc canviar una explicació o replantejar un exercici. El curs següent em permetrà comprovar si ha funcionat i què cal ajustar. Així, el que aprenem transforma el curs, i el curs transformat ens permet tornar a aprendre.
Una eina ens pot fer pujar un esglaó, però un procés que aprèn pot anar construint l'escala. És aquí on podem passar d'un guany de productivitat puntual a un avantatge acumulatiu: el cumulative advantage. Si l'anàlisi es queda en un informe que no canvia res, l'escala no creix.
L'avantatge no és només haver començat abans, sinó haver convertit aquell temps en una manera de treballar que continua millorant
Em direu: bé, això també es pot copiar, no? I tant! Es pot copiar el mètode. Però la subscripció no inclou tot el que l'altre ha après utilitzant-lo: els errors que ha detectat, els canvis que ha provat i el que ja sap que li funciona.
Si només feia servir la IA per redactar, potser t'hi acostaràs de pressa. Si ha transformat el procés amb el qual aprenia, copiar-li l'eina ja no resol el problema: mentre tu detectes els teus errors i proves canvis, ell continua millorant. Et pot dur dos anys d'aprenentatge, encara que tots dos tingueu la mateixa tecnologia.
El pots atrapar si aprens més de pressa. Per això l'avantatge no és només haver començat abans, sinó haver convertit aquell temps en una manera de treballar que continua millorant. Ens passa a les persones, a les organitzacions i als països.
Aquell professor em pot copiar els agents. Per competir amb el curs que jo hagi anat transformant, haurà de fer alguna cosa més.
La tecnologia la podem tenir avui mateix. Els dos anys d'aprenentatge, no.