Durant dècades, el lideratge empresarial s’ha associat a la fortalesa: capacitat de decisió, control del negoci i una visió clara a llarg termini. El CEO era, sobretot, qui marcava el rumb i imposava el criteri. Tanmateix, el context actual ha fet saltar pels aires aquest paradigma. La volatilitat geopolítica, la disrupció tecnològica constant, la pressió reguladora, els canvis socials accelerats i una nova relació amb el talent han redefinit profundament el paper del primer executiu. En aquest escenari, el 2026, el CEO que destaqui no serà el més fort, sinó el més adaptable.

L’adaptabilitat ja no és una qualitat accessòria; és una competència crítica per a la supervivència de les organitzacions. Les empreses operen en entorns canviants on els plans estratègics caduquen abans del previst i on la capacitat de reacció marca la diferència entre créixer o quedar enrere. El CEO del futur immediat haurà de sentir-se còmode gestionant la incertesa, prenent decisions amb informació incompleta i ajustant el rumb de manera contínua, sense perdre coherència ni credibilitat.

Un dels grans vectors d’aquesta adaptabilitat serà la relació amb la tecnologia. No es tracta que el CEO esdevingui un expert tècnic, sinó que entengui l’impacte real de la intel·ligència artificial, l’automatització o l’ús avançat de dades en el model de negoci. El 2026, delegar completament la tecnologia serà una debilitat estratègica. El CEO haurà de saber fer les preguntes adequades, interpretar escenaris, anticipar riscos i oportunitats i liderar la transformació digital amb criteri, visió i sentit humà.

Precisament, el factor humà serà un altre pilar clau del lideratge. La gestió del talent s’ha convertit en una de les principals preocupacions de les empreses, especialment en un context de canvis generacionals i de noves expectatives professionals. El CEO de 2026 haurà de promoure cultures organitzatives flexibles, inclusives i orientades a l’aprenentatge continu. Ja no n’hi haurà prou amb atreure talent; caldrà fidelitzar-lo en un entorn on el propòsit, l’autonomia, la conciliació i el desenvolupament personal tenen tant pes com la retribució econòmica.

El CEO era, sobretot, qui marcava el rumb i imposava el criteri. Tanmateix, el context actual ha fet saltar pels aires aquest paradigma

L’adaptabilitat també implica una nova manera d’exercir el poder. El lideratge vertical i jeràrquic perd eficàcia davant models més oberts i col·laboratius. El CEO haurà de ser un facilitador, capaç d’escoltar activament, integrar perspectives diverses i empoderar els seus equips. L’autoritat vindrà menys del càrrec i més de la credibilitat, la coherència i la capacitat de generar confiança en moments d’incertesa i transformació.

Un altre tret determinant serà la consciència de l’impacte. La sostenibilitat, l’ètica empresarial i la responsabilitat social ja no són opcions, sinó exigències del mercat, dels inversors i de la societat. El CEO de 2026 haurà de saber equilibrar rendibilitat amb impacte positiu, integrant aquests criteris en l’estratègia empresarial sense caure en el greenwashing ni en discursos buits.

Finalment, l’adaptabilitat exigeix autoconeixement. El CEO del futur haurà de qüestionar-se, desaprendre models que ja no funcionen i envoltar-se de perfils que el complementin. Reconèixer límits i demanar ajuda serà un signe de fortalesa, no de debilitat.

En definitiva, el CEO que ve el 2026 no serà necessàriament el més fort ni el més carismàtic, sinó el més flexible, curiós i conscient. En un món on el canvi és l’única constant, liderar serà, sobretot, saber adaptar-se sense perdre el rumb.