La Comissió Europea (CE) ha proposat modificar l'acord comercial del 2019 entre la Unió Europea i el Marroc sobre productes agrícoles que el Tribunal de Justícia de la UE va anul·lar en considerar que el poble del Sàhara Occidental no hi va donar el seu consentiment.

Com ens recorda Efeagro, “si bé la cort comunitària va anul·lar aquest acord sobre productes agrícoles en una sentència el 4 d’octubre de 2024, va decidir mantenir-lo en vigor durant dotze mesos més, una pròrroga que venç en els pròxims dies. Davant del venciment de la pròrroga, la CE ha proposat la modificació de l’acord”.

La proposta

El Tribunal va dir que els productes havien de ser etiquetats com del Sàhara Occidental i no del Marroc i exclosos del camp de l’acord preferencial. La proposta proposa mencionar-ho com a “regió d’origen”, un terme que no es troba recollit específicament en la terminologia del comerç internacional, però que no està prohibit.

Amb aquesta menció, la Comissió, i el seu servei jurídic, diuen que compleixen l'exigència del Tribunal. La pregunta llavors és qui emet aquest certificat.

La resposta, la solució dirien uns (i el parany dirien altres), és que aquest certificat seria emès pel Regne del Marroc. Però quina seria l’alternativa si la república sahrauí no és reconeguda pel Marroc i la seva “administració” no s’exerceix sobre el territori integrat al regne alauita? Quina altra Administració sobre el terreny pot certificar l’origen i la qualitat de la mercaderia?

El Marroc és una peça important, i estable, en una regió mediterrània clau per a Europa i per a Espanya

El Tribunal diu també que l'acord podria ser presumit conforme si no inclou cap obligació nova i dona beneficis concrets, verificats i controlats a la seva població. La Comissió proposa invertir en projectes clau per a aquesta població, de gestió de l'aigua, energètics i de lluita contra la desertificació.

Al mateix temps, la Comissió proposa estendre de manera autònoma a aquests territoris el camp d'aplicació de l'acord amb el Marroc.

No sóc jurista i sóc incapaç de dir si la proposta, ja aprovada pels ministres a l'hora d'escriure aquest article i pendent de la decisió del Parlament Europeu, encaixa amb les sentències del Tribunal. Ja li han donat el vistiplau els serveis jurídics de la Comissió i del Consell, però em temo que l'haurà de donar el mateix Tribunal en el seu moment.

Però hi ha fets que convé tenir presents.

Uns fets econòmics

El comerç internacional entre el Marroc i els seus socis europeus ha experimentat un creixement sostingut en els últims anys, consolidant el regne alauita com un soci estratègic clau tant per a la Unió Europea (UE) com, en particular, per a Espanya.

El 2024, l'intercanvi comercial total de béns entre el Marroc i la Unió Europea va assolir un valor d'aproximadament 60.600 milions d'euros. D'aquesta xifra, les exportacions europees cap al Marroc van sumar uns 35.300 milions, mentre que les importacions europees procedents del país magribí van ser de 25.300 milions.

El Marroc continua tenint a la UE el seu principal soci comercial: prop del 68% de les seves exportacions es dirigeixen a aquest bloc, mentre que aproximadament el 54% de les seves importacions provenen dels països europeus. Aquesta relació s'emmarca en el context de l'Acord d'Associació Marroc-UE i altres marcs de cooperació econòmica que han enfortit els fluxos comercials en ambdues direccions.

És hora de seure junts al voltant d'una taula i buscar solucions que siguin mútuament acceptables o equilibradament inacceptables

El sector agroalimentari representa una part essencial del comerç bilateral. L'any 2024, l'intercanvi de productes agrícoles i alimentaris entre el Marroc i la Unió Europea va ascendir a uns 7.000 milions d'euros. El Marroc va aconseguir un superàvit de 1.400 milions en aquesta àrea, cosa que evidencia el seu paper com a proveïdor clau d'aliments frescos al mercat europeu.

Entre els productes més exportats és cert que hi ha les hortalisses —especialment tomàquets—, amb més d'un milió de tones enviades al mercat europeu. El valor d'aquestes exportacions hortofructícoles va superar els 1.700 milions.

Espanya és, juntament amb França, un dels principals socis comercials del Marroc dins de la UE. El 2024, el comerç bilateral entre tots dos països va superar els 22.700 milions d'euros. Les exportacions espanyoles cap al Marroc van assolir els 12.860 milions, mentre que les importacions des del país africà van ser de 9.830 milions, cosa que consolida un saldo positiu per a Espanya.

Uns fets polítics

El Marroc és una peça important, i estable, en una regió mediterrània clau per a Europa i per a Espanya. No estem parlant només de l'acord pesquer, del control de la immigració il·legal i del tràfic d'éssers humans. Estem parlant d'estabilitat política, de lluita contra el fonamentalisme islàmic, de prevenció d'atemptats com els que ja hem patit.

No és casualitat que el Marroc sigui un dels primers països que visiten tot nou cap de govern espanyol i (entre d'altres) tot nou ministre d'Agricultura i d'Interior, independentment del color polític del govern de torn.

L'obligació de l'etiquetatge específic dels productes del Sàhara Occidental, i no diguem la seva exclusió de l'acord amb el Marroc, seria un precedent clar per a un tema de gran sensibilitat política en què la Comissió fa molts anys que mira cap a un altre costat: els productes obtinguts als territoris ocupats en contra de les lleis internacionals per Israel i que són etiquetats com a israelians.

Conclusió: un terreny minat

Les organitzacions agràries espanyoles i europees han mostrat el seu rebuig a la proposta. A Fruit Attraction 2025, aquest va ser un dels temes abordats en conferències, en passadissos i en les tertúlies.

Em va impressionar l'adhesió a la causa palestina i l'encesa defensa dels drets dels sahrauís feta públicament per diversos prohoms del sector. La veritat és que dona gust veure com s'humanitza la política i el sofriment dels pobles és pres en consideració pels nostres responsables.

Ironies a banda, amb els veïns cal intentar portar-se bé, almenys el millor possible. A la fira, diversos productors marroquins em van explicar que havien substituït el cultiu del tomàquet per altres cultius més rendibles.

En aquesta batalla, no hi haurà guanyadors, només perdedors, per molt que (a banda i banda del mar comú) hi hagi gent que pensa que pot guanyar per golejada. És hora de seure junts al voltant d'una taula i de buscar solucions (que n'hi ha) que siguin mútuament acceptables o equilibradament inacceptables.