Van acabar les pujades de tipus d'interès del BCE i la Fed amb les realitzades a finals de juliol? D'acord amb l'eufòria que en aquells dies van viure les borses i els bons semblaria que sí, però no. Aquesta primera setmana d'agost, tanmateix, ha suposat un canvi de sentiment molt brusc sobre aquesta expectativa i l'alegria que va provocar. Així, el gran esdeveniment de la setmana va ser sens dubte la pujada dels rendiments del deute nord-americà, amb el venciment a 10 anys passant del 3,8% a mitjans de juliol al 4,18% el divendres. Aquest nivell en el bo a 10 anys és el més alt de tot l'exercici i té capacitat per posar en negatiu el preu dels bons en el mercat secundari, en ajustar els seus preus a aquest nou nivell.

La causa per a aquesta pujada dels tipus en els mercats secundaris es troba en la rebaixa de qualificació de l'agència Fitch sobre el deute sobirà nord-americà, en baixar-la del podi de l'AAA fins al següent esglaó d'AA+. Una rebaixa de ràting que ja havia aplicat fa un any la firma S&P Ratings, però que ara queia com una gerra d'aigua fregeixi sobre els mercats de bons, encomanant també els europeus. Es reobre el debat sobre la brutal quantitat de deute als països desenvolupats. Un creixement imparable justificat, en part, per la crisi de la covid-19 i la invasió de Rússia a Ucraïna que va obligar les autoritats econòmiques a mantenir l'activitat econòmica amb diners públics. Però, com tots sabem, la història del creixement del deute ve de molt més enrere, i s'ha mirat cap a un altre costat mentre era fàcil de mantenir i incrementar amb tipus zero o baixíssims. Aquesta mateixa setmana, el Tresor espanyol pagava un interès del 3,6% per a la seva emissió de bons a 10 anys.

El fort moviment baixista en els preus dels bons i de pujada en els tipus va afectar a més no poder les borses que van sumar diverses jornades en negatiu, frenades divendres a Europa, encara que no als Estats Units que va continuar amb els descensos. Els mercats d'accions tornen a pensar en un escenari d'alça de tipus d'interès que competeixen amb ells i deterioren la valoració de les companyies cotitzades. A més, la rebaixa de la solvència del deute nord-americà s'estén com una possibilitat per a altres economies i, especialment, per a les més febles de l'eurozona, sempre a resguard del paraigua de l'euro.

En el cas del mercat espanyol també es va conèixer una notícia negativa per a l'operadora de telecomunicacions, Telefónica es va deixar en la setmana el 10% del seu valor, mentre la seva filial alemanya, Telefónica Deutschland Holding AG, va perdre un 25% del seu valor a borsa. El seu competidor local, el proveïdor de telefonia mòbil i banda ampla 1&1, va anunciar que s'aliava amb Vodafone per crear una nova xarxa mòbil a Alemanya, capaç de cobrir fins a 5G, en competència directa amb la seva. Després d'aquest anunci, diversos analistes han revisat a la baixa la seva recomanació.

La setmana vinent tornen les estadístiques de preus. La inflació de juliol i els preus de producció de la Xina (dimecres) i els Estats Units (dijous i divendres) seran els protagonistes. Les dues potències tenen problemes molt diferents per resoldre. Pequín s'enfronta a l'amenaça d'una deflació problemàtica, mentre que Washington tem una reacceleració de la pujada de preus després de la calma dels últims mesos, expliquen els analistes de MarketScreener. Divendres, els inversors també s'interessaran per la confiança dels consumidors nord-americans, mesurada per la Universitat de Michigan. La debilitat xinesa és preocupant, sobretot, per als sectors del luxe i per a economies exportadores al gegant asiàtic com la Xina.

Sens dubte, la inflació americana de juliol que es coneixerà dijous serà la clau en una tanda amb poques referències. El consens del mercat espera pujades del 0,2% tant per a la general com per a la subjacent que tancarien en el 3,3% i en el 4,8%, respectivament. Un augment que s'explicarà, en gran part, en l'encariment del preu del petroli i que no ajudarà les borses a sortir del discurs negatiu que li han imposat els bons.

En el front empresarial, la majoria de les empreses influents ja han publicat els seus resultats, però encara queden diversos assumptes a l'agenda de la setmana vinent. Per exemple, Siemens Energy, Glencore, Bayer, Ahold Delhaize i Novo Nordisk a Europa, i Eli Lilly, United Parcel Service, Zoetis i Walt Disney als Estats Units. Amb el 82% dels valors del S&P 500 retratats en els seus beneficis semestrals, el balanç és positiu amb caiguda del resultat (7%) inferior al previst (9%) en el que es considera el pitjor trimestre d'aquest any: només queda millorar.