FETEN, la Fira Internacional d'Arts Escèniques per a nens, nenes i famílies de Gijón, com ens indica la seva pàgina web, s'ha consolidat com el principal punt de trobada dels professionals del sector infantil de les arts escèniques a Espanya. La seva característica distintiva és la de crear a més un esdeveniment ciutadà que fa de l'espai un laboratori en viu de les preferències i tendències dels públics actuals i futurs de l'escena espanyola.

En l'edició d'enguany, l'obra de teatre Jo vaig néixer en un solc de mongetes va obtenir el premi al millor espectacle. És una obra que mira de respondre a la pregunta de per què cada vegada menys gent vol dedicar-se a l'agricultura i a la ramaderia.

Molt més que una obra de teatre

Però és molt més que una obra de teatre. Forma part integral d'un projecte científic, el projecte FARM (Factors Shaping Farmer Renewal and Farming Models), una iniciativa de ciència ciutadana que tracta d'entendre amb una mirada de gènere quins factors afavoreixen l'assentament de joves agraris en zones rurals poc poblades i la incorporació i adopció de models ambientalment sostenibles. Es pregunta per què cada vegada menys gent vol produir aliments, per què és un ofici tan masculinitzat, per què els models sostenibles són tan minoritaris i com tot això està relacionat amb la despoblació i el gènere.

Per a això proposa un enfocament de ciència social ciutadana en què persones no acadèmiques participin en les diferents fases del projecte científic de ciències socials. En concret, estudiants d'FP agrària, organitzacions de la societat civil i prenedors/es de decisions van participar en el codisseny de les eines metodològiques per a generar coneixement al mateix temps que dinamitzar un ambient crític i participatiu.

El projecte va ser desenvolupat a l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia (IEGD-CSIC) i capitanejat per Petra Benyei. Va ser finançat per l'Observatori Social de la Fundació «la Caixa» en la seva convocatòria Social Research Call 2023.

Un desbordament d'emocions

He tingut el privilegi de poder assistir a una representació de l'obra, que va tenir lloc a Madrid al CaixaForum. He de confessar el meu escepticisme inicial davant d'aquesta iniciativa, aquesta “mescolança” entre investigació científica, política agrària i teatre, i que vaig entrar a l'auditori amb cert pessimisme.

Ràpidament, em van envair emocions. Totes les frases pronunciades per les actrius han estat extretes de les més de 60 hores que van sumar les entrevistes realitzades; respiren autenticitat, exigència de dignitat i necessitat de reconeixement social per a una professió massa oblidada, si no menyspreada.

L'obra s'ha representat fins ara a Jarandilla de la Vera (Càceres), Teruel, Palència, Toledo, Gijón, Puebla de Sanabria, Pontevedra, Madrid, Cabra (Córdoba) i Gordoncillo (León). A l'estiu hi ha una funció confirmada el 23 d'agost a Pozuel de Ariza, Sòria.

A partir del setembre començarà la gira de la tardor, amb funcions a Pamplona, Alcorcón, Cartagena, Múrcia, Sevilla, València, Menorca, Segòvia i més llocs encara per confirmar. El millor és consultar la web.

L'espectacle va aportar experiències, emocions, poesia i bellesa a les conclusions científiques

Aquesta sociòloga va convidar a la companyia Almealera, dirigida per Laura Santos, a formar part del Projecte FARM. El repte per a la companyia consistia a fer una peça escènica i el fet d'unir art i ciència.

Laura Santos i Petra Benyei van realitzar tallers amb alumnat de Centres de Formació Agrària a Palència, Cabra, Càceres i Terol. D'aquests van extreure un mapatge molt ampli de factors que afavoreixen i dificulten el relleu generacional agrari i després van elaborar una entrevista. Aquesta va servir a l'artista per a aprofundir entrevistant ramaderes i agricultores en deu províncies de cinc comunitats autònomes diferents.

L'equip científic va donar suport en el disseny i la recerca de perfils diversos per a les entrevistes. Va aportar dades i, finalment, revisions de la dramatúrgia. Al mateix temps, l'espectacle va aportar experiències, emocions, poesia i bellesa a les conclusions científiques, travessant les fronteres de persones expertes en el tema.

Per construir-la, Laura Santos ha recorregut 3.635 quilòmetres per zones poc poblades d'Espanya preguntant això a ramaderes i agricultores. A les seves cases, hortes, naus, finques, collint fruita, regant bancals o pasturant, van compartir per què es dediquen a aquest ofici i per què els costa viure'n.