La transformació que vivim gràcies a la IA és radical, però probablement serà desigual.

Ja estem constatant com hi ha àmbits vitals i professionals en què l’impacte serà més gran que en altres. Els rols de gestió, la programació, el disseny gràfic, l’anàlisi de dades, el dret, la formació i fins i tot la medicina s’estan modificant de manera gradual i constant. Però també sorgeixen noves professions i activitats. D’aquí a pocs anys mirarem enrere i… no ens reconeixerem.

Els reptes que tenim al davant en tots els àmbits (com a individus, com a organitzacions i com a societat) són brutals i no només centrats en elements tecnològics. Són humans, culturals i sobretot de models mentals. N’hem de prendre consciència per ser capaços de donar-los les respostes adequades.

Heus aquí algunes recomanacions que us formulo en resposta a la pregunta: Com preparar-nos?

Experimentem amb la màxima profunditat possible. Fem servir la IA i no només per a tasques simples. Aprenguem quines són les seves fortaleses i també els seus límits.

Invertim en accés. Les versions gratuïtes són útils, però les de pagament ofereixen capacitats exponencialment superiors. És una inversió en el nostre futur.

Els reptes que tenim al davant són humans, culturals i sobretot de models mentals. N’hem de prendre consciència per donar-los les respostes adequades

Repensem les nostres activitats. No té sentit afegir la IA com un pas més. Redissenyem els processos des del principi preguntant-nos. "Quines parts puc delegar a la IA? Quines parts requereixen el meu toc humà?"

Fomentem l’alfabetització i l’aprenentatge en IA. Tant als nostres entorns professionals com als personals. Formem-nos, adaptem-nos, experimentem.

Mantinguem una actitud crítica. La IA comet errors, pot al·lucinar, té biaixos. El nostre judici continua sent essencial per verificar, contextualitzar i prendre les decisions finals.

Estem entrant en una nova era. No serà gens fàcil. Hi haurà resistència, por, desigualtat. Però també oportunitats per als qui estiguin disposats a aprendre, adaptar-se, crear i créixer amb aquestes eines noves. Una cosa gran està passant! No -és una remor. No és una fal·làcia. És real. I la millor manera de no ser superats per ella és començar a caminar ara, amb els ulls ben oberts. Però aquí és on cal afegir una cosa que em sembla rellevant. Malgrat tot, aquesta revolució no serà només tècnica. Serà humana. Serà ètica. Serà de confiança.

Perquè sí, la IA pot generar codi, redactar informes, dissenyar interfícies, assumir part dels rols que avui exercim com a éssers humans. Però també pot prendre decisions opaques, perpetuar biaixos, excloure els que no hi tenen accés. El veritable repte no resideix en allò que la IA pot fer (perquè pot fer molt i només estem als inicis) sinó com ho fa, i en aquest com estan implícits els conceptes d’equitat, justícia, seguretat i transparència.

La transformació serà desigual. Alguns sectors es veuran afectats abans. Hi haurà llocs de treball que desapareixeran, altres es transformaran i altres naixeran. El futur no està escrit. Està a les nostres mans i en les decisions que prenem avui sobre com fem servir la tecnologia, com compartim la informació, com tractem les persones. Una cosa gran està passant. Sí. Però no és només la IA, és l'oportunitat de construir un sistema de treball més just, més inclusiu, més humà. On la tecnologia no reemplaça l’ésser humà, sinó que l’alliberi per a allò que sap fer millor: connectar, crear, cuidar, decidir. Hem d’apostar per aquesta visió. No perquè sigui fàcil, sinó perquè cal.

Actuem, col·laborem, conversem, debatem, pensem i provem perquè el canvi no ens vingui imposat sinó que el puguem construir entre tots

I enmig de tot això, hi ha la IA. No pas com una amenaça, sinó com una aliada. En els àmbits de la gestió de persones i el treball imaginem un assistent que, amb les degudes seguretats pugui analitzar un perfil professional, detecti habilitats i competències, formuli recomanacions formatives i faciliti alternatives d’ocupació. No com un algorisme fred, sinó com un company de viatge. Això és possible. Però només si construïm els fonaments amb sentit.

I per això el compromís que estem assumint des de la Fundació Ergon és la posada en marxa d’un Espai de Dades integral però basat en la confiança, la seguretat i la transparència. Un lloc on les dades sobre ocupació, formació i competències no estiguin atrapades en sitges, sinó que circulin amb seguretat, respecte i propòsit. Un entorn que ofereixi funcionalitats que permetin a un individu fer plans objectius per a la seva trajectòria professional futura, a un orientador laboral veure el mapa real d’habilitats d’una persona, i proposar recomanacions, i a un reclutador/empresa accedir al talent disponible basant-se en les competències reals. Finalment, facilitar el disseny i l’execució de polítiques d’ocupació basades en evidències objectives.

Per això, la meva crida a l’acció no és només “usem la IA ja”. És: usem-la amb criteri, amb ètica, amb propòsit. I la meva invitació, és senzilla: no ens quedem mirant: Actuem, col·laborem, conversem, debatem, pensem i provem perquè el canvi no ens vingui imposat sinó que el puguem construir entre tots.