El pròxim 29 de novembre, Espanya celebra eleccions generals perquè Pedro Sánchez va considerar prioritari i urgent que s’aprovés un decret d’habitatge amb pròrroga automàtica dels lloguers, límits de rendes i prohibició de comprar pisos als fons d’inversió. Tenia també la pressió provocada pel desnonament de la Maricarmen, que va morir a l’hospital la setmana passada, i l’acampada a la Puerta del Sol.

Però són aquestes les mesures que vol la gent? Sánchez creu que sí, o ho desitja; per això ha plantejat unes eleccions plebiscitàries: “O jo o el caos. O jo o l’extrema dreta. O jo o els voltors”. Però el CIS, publicat dijous, no ho mostra així. També és cert que l’estudi és fet abans del cas Maricarmen, al juny, i poden haver canviat prioritats o sensibilitats. Potser Sánchez no coneixia els resultats del CIS quan va decidir convocar eleccions, o potser sí, però com que fa anys que les enquestes no li donen opcions de reeditar govern, simplement ha buscat un cop d’efecte, una taula de salvació.

Veiem què diu el Baròmetre d’Habitatge del CIS. El titular amb el qual ens van bombardejar dijous va ser que el 76% de la gent defensa intervenir en el mercat de l’habitatge, però és enganyós, perquè pot generar la idea que l’intervencionisme del govern espanyol és positiu, però quan es mira el detall de què vol la gent, la fotografia ja no és tan favorable a Sánchez.

Segons l’estudi, el 70% està a favor de congelar lloguers durant dos anys, tot i que no diu res de limitar els preus de la nova oferta. Ara bé, la intervenció més reclamada pels espanyols (pel 86%) pel que fa al lloguer és protegir els propietaris i donar-los garanties davant de possibles impagaments, una de les principals queixes de les persones que tenen pisos llogats i del sector immobiliari. També reclamen (72%) apujar impostos a grans tenidors, limitar els pisos turístics (76%) i crear una empresa pública estatal d’habitatge (76%), però rebutgen expropiar habitatges buits i sòl.

La conclusió és clara: la gent vol que el govern espanyol intervingui, però, sobretot, que construeixi i que doni seguretat als propietaris

Pel que fa a la compra, el 95% defensa abaixar impostos a la compra del primer habitatge. En això sí que va prendre nota Sánchez perquè la principal novetat del decret van ser 10.000 milions per bonificacions. No són rebaixes d’impostos, però sí que va entendre que moltes famílies i joves busquen comprar i no poden pagar l’entrada.

Una altra resposta és una de les grans esmenes ja no al decret ni als anuncis dels últims mesos, sinó a l’actuació dels governs de Sánchez durant vuit anys: un 91% creu que les administracions han de construir habitatge públic. Aquesta ha estat una de les grans mancances d’Espanya en les últimes dècades i, en els últims 15 anys, tampoc la construcció d’habitatge lliure ha estat suficient per cobrir les necessitats generades per noves famílies i joves que es volen emancipar. Un 83% vol que es recuperi habitatge públic venut a empreses i un 84% reclama treure al mercat el sòl urbanitzable perquè s’hi construeixi.

La conclusió és clara: la gent vol que el govern espanyol intervingui, però, sobretot, que construeixi, especialment habitatge públic, i també que doni seguretat als propietaris que posen el seu pis al mercat de lloguer. I sí, també volen que no els apugin el lloguer. Però aquí hi ha un altre capítol del CIS que cal mirar. Si la mostra està ben feta, la majoria de gent viu en un pis de la seva propietat. Concretament, el 55%. Però un altre 20% viu en un habitatge cedit o sense pagar.

Els que viuen de lloguer són un 24% de la població. Aquests són als quals apunta el govern espanyol, i tota l’esquerra estatal, de cara al 29N. Els decrets els protegeixen temporalment. Al 55% no els afecta directament, mentre que aquells a qui perjudiquen no surten als titulars. Són els que són propietaris d’un pis i el tenen llogat, però, sobretot, aquells que viuen amb els pares o familiars, o comparteixen pis, i volen anar a viure sols, sigui comprant o llogant. Parlem de més d’un 15% dels enquestats, que ho tindran més difícil perquè la intervenció dels lloguers en redueix l’oferta. Les raons són clares. El 85% no s’emancipa perquè els lloguers i els preus de compra són massa alts. Un 77% assegura que, a més, no té diners per a l’entrada d’un pis.

El problema de l’habitatge és complex i les opinions són diverses. Hi ha grans anuncis, receptes contraproduents i molta demagògia. Però malgrat això, la gent té clar que hi ha un problema de preus i també d’oferta. No es pot enganyar tothom tota l’estona. Si no es comença a construir, legislant per agilitzar-ho –no s’hi val l’excusa de què és lent per part d’aquell que pot accelerar-ho–, se’ls acabarà l’argument dels “fons voltor” i els rendistes. I si continuen perjudicant la majoria per afavorir una minoria amb mesures curtterministes, hipotecaran el futur de tota una generació.