El capital humà de la població és el recurs més valuós dels països i representa el 64% de la riquesa total a tot el món (segons dades del Banc Mundial). La qualitat del capital humà d'una economia depèn de l’esforç inversor de les seves famílies, empreses i administracions públiques i de l'eficiència del sistema educatiu, però també dels moviments migratoris i del capital humà que acumulen els migrants. Cal, però, tenir present que l’emigració a l'exterior disminueix el capital humà d'un país i més com més gran sigui el nivell de formació dels emigrants. La pèrdua de talent disminueix la capacitat d'emprenedoria de noves iniciatives culturals, empresarials i socials i, així mateix, suposa un escull greu per a la innovació i la investigació científica i tecnològica, que constitueix la base de l'avenç econòmic i de la competitivitat.

A Espanya el 2021 i 2022 varen emigrar 381.000 i 426.000 persones, respectivament (segons dades de la Fundació BBVA i Ivie). Gairebé la meitat dels emigrants de 25 o més anys del 2022 posseeix estudis superiors (30,1%) o estudis secundaris postobligatoris (18,8%), amb el consegüent impacte positiu en les seves dotacions de capital humà, més ocupabilitat i, sobretot, productivitat. El ritme actual d'emigració a l'exterior i la recent intensificació contribueixen a reduir el capital humà de l'economia espanyola, limitant la capacitat present, i sobretot futura, de generar riquesa, cosa que alhora condiciona la sostenibilitat de les finances públiques pel minvament dels ingressos públics. El valor estimat del capital humà dels emigrants més grans de 25 anys és de 154.800 milions d’euros, segons l'Estadística de Migracions i Canvis de Residència de l'INE (EMCR). A més, pot contribuir a agreujar els seriosos problemes de relleu generacional i de cobertura de vacants que actualment posen de manifest cada cop més sectors i professions.

El ritme actual d'emigració a l'exterior contribueix a reduir el capital humà de l'economia espanyola, limitant la seva capacitat present, i sobretot futura, de generar riquesa

En el cas de Catalunya, segons dades de l’Idescat, la població resident a l’estranger ha passat de 144.002 persones el 2009 a 367.367 el 2023, distribuïdes gairebé per igual entre homes i dones, significa un augment en un 255% els darrers 15 anys, de les quals 191.609, un 52%, resideixen a Europa.

I quan una persona se’n va, sobretot si ho ha fet pel seu compte i sense cap mena d’assistència i acompanyament per part del seu país i de la seva administració, acostuma a passar com en la lletra de la cançó “Se’n va anar”, cantada per Salomé i que va resultar guanyadora del V Festival de Cançó de la Mediterrània: Se'n va anar / Cap enllà / No sé pas / Si tornarà.

I per què és tan important el talent? Doncs senzillament perquè d’entre els factors de producció —terra, capital, treball i tecnologia— que intervenen en el procés productiu i que permeten la creació de béns i serveis, el coneixement, que és inherent al treball, és l’únic factor productiu que genera externalitats positives i economies d’escala. Per això si un país vol prosperar i assolir un nivell de benestar a llarg termini, ha de focalitzar els seus esforços en invertir en les variables que determinen la productivitat com són l’educació, la formació dels treballadors i de les capacitats empresarials, la recerca i la innovació, la dotació d’infraestructures, i, especialment, dotar-se un sistema productiu afavoridor de la retenció del talent que genera.

La productivitat és la clau de volta del creixement econòmic. Parafrasejant el Premi Nobel d’Economia Paul Krugman en el seu llibre La era de las expectativas limitadas de 1990: "La productivitat no ho és tot, però a llarg termini ho és gairebé tot. La capacitat d'un país per millorar el seu nivell de vida al llarg del temps depèn gairebé completament de la seva capacitat per augmentar la seva producció per treballador".

Als baixos salaris s’hi afegeix la manca de perspectives professionals i, encara més, les dificultats per conciliar, amb l’afegitó que ni tan sols poden accedir a un habitatge digne

El treball és un dels factors productius més importants, i la relació de la quantitat del factor treball utilitzat per generar una unitat de PIB és la més àmpliament utilitzada per mesurar la productivitat. L’anomenada productivitat aparent del treball expressa el valor creat per unitat de treball utilitzat (hora treballada). Per exemple, si una economia dota de més capital els seus treballadors, aquests treballadors produiran més i la productivitat aparent del treball pujarà. Però aquest augment de productivitat serà degut a l’acumulació de capital, no al fet que aquests treballadors, amb el mateix capital i amb les mateixes condicions, siguin més productius. L'indicador que reflecteix l'eficiència amb què s'utilitzen conjuntament l'ocupació i l'estoc de capital (maquinària, equips, infraestructures, etc.) en el procés productiu és la productivitat total dels factors (PTF). Aquest és el cas, per exemple, de les millores tecnològiques, dels canvis en l'organització del treball i de les millores del capital humà i del marc institucional.

Cal emprendre les mesures adients per frenar la diàspora de professionals altament qualificats que patim. No valorem, ni retenim, de manera adient el talent que generem. Als baixos salaris existents, s’hi afegeix la manca de perspectives professionals i, encara més, les dificultats per conciliar la vida laboral amb la familiar per causa de les condicions del sistema laboral, amb l’afegitó que ni tan sols poden accedir a un habitatge digne.

Cal, doncs, un gran pacte d'estat, amb la confluència dels governs autonòmics, de les patronals, dels sindicats i també de les entitats socials per aprofitar l’avinentesa dels Fons Next Generation per reestructurar el nostre sistema productiu, enfortint més el sector industrial —amb més valor afegit— i dotant-lo d’un component social rellevant que sigui atractiu per al talent juvenil i que es donin les condicions perquè puguin construir-se un bon futur.