Mai com ara havia estat tan urgent transformar les organitzacions. La revolució de la intel·ligència artificial no només ho fa desitjable, sinó imprescindible. En entorns d’alta intensitat competitiva, la transformació no és una opció: és una qüestió de supervivència.

De la digitalització a la reinvenció

Abans de parlar del “com”, hem de parlar de la profunditat de la transformació. Durant anys hem utilitzat el terme digitalitzar, heretat de la revolució puntcom de fa gairebé un quart de segle. Digitalitzar pot tenir sentit en transformacions incrementals —fer el mateix amb noves eines—, però és la pitjor estratègia davant una disrupció.

Un exemple paradigmàtic és la conversió de formularis en PDF. En comptes de repensar el procés, moltes organitzacions simplement el van traslladar de paper a pantalla, desaprofitant les enormes possibilitats que oferia la tecnologia. Us imagineu fer una comanda a Amazon omplint un PDF? Absurd, però és exactament el que encara fan moltes institucions.

Digitalitzar pot tenir sentit en transformacions incrementals, però és la pitjor estratègia davant una disrupció

Un altre cas és la signatura digital. A la banca, vaig viure com digitalitzar signatures manuscrites no aportava gaire valor. La veritable innovació era repensar el model de contractació, amb contractes marc i menys passos, no pas digitalitzar l’antic procés.

No es tracta de digitalitzar, sinó de reimaginar. I això implica un canvi de mentalitat.

Quin nivell de transformació vols assolir?

La transformació depèn de l’ambició estratègica de cada organització:

  1. Sobreviure fent el mateix millor.
  2. Competir millorant processos amb tecnologia.
  3. Reinventar-se i crear nous avantatges competitius.

Cadascuna d’aquestes opcions exigeix un grau diferent de compromís i capacitat d’innovació. I cal, sobretot, una resposta col·lectiva. No es transforma una organització des de la perifèria.

Nivell 1: fer el mateix, millor

El més bàsic és que els professionals facin servir les noves eines per fer millor el que ja fan. Això es pot fomentar compartint bones pràctiques: avui dia, un simple grup de WhatsApp pot fer molt més que les antigues comunitats de pràctica dels anys 90.

Ara bé, aquesta estratègia té límits evidents: depèn de l’autonomia i capacitat de cada professional. Per això, moltes organitzacions designen evangelitzadors —persones que exploren l’ús de la tecnologia i en difonen les possibilitats. Una figura clau en l’ecosistema tech des dels anys 70.

Malgrat tot, aquesta és una estratègia individual i incremental. Millora el que ja es fa, però no planteja noves propostes col·lectives ni transforma l’organització en profunditat.

Nivell 2: reimaginar processos

El segon nivell és el que han adoptat la majoria de grans empreses: grups específics dedicats a repensar processos amb les noves tecnologies. McKinsey, Cuatrecasas, P&G i, per descomptat, totes les empreses tech han creat unitats d’aquest tipus.

S’hi troben casos de microautomatització i automatització de processos: conciliació de proveïdors, recursos humans, atenció al client o assessorament legal. Això ha generat guanys d’eficiència i, en molts casos, una menor contractació de perfils junior, amb l’impacte corresponent en les carreres internes.

Aquestes empreses competeixen millor, però no transformen radicalment el seu negoci. La innovació és real, però no disruptiva.

Nivell 3: reinventar o crear un nou negoci

Aquí hi ha les organitzacions que marcaran el futur. Empreses que volen redefinir la seva activitat o crear-ne una de nova.

En educació, plataformes com Duolingo o Jumpspeak han eliminat el professor, substituït per tutors d’IA. Altres aplicacions, com Perplexity o Manus, redefineixen la cerca d’informació o creen mercats nous a partir d’agents digitals.

Aviat veurem moviments similars en el món físic. Tesla vol reinventar la mobilitat amb el robotaxi, mentre a la Xina s’impulsen autobusos públics elèctrics sota demanda, 24/7, o furgonetes de repartiment autònomes.

I tu, on et vols situar?

Vols sobreviure, millorar o disruptivament liderar?

La resposta no és només estratègica, és col·lectiva: què vol ser la teva organització? I què està disposada a assumir per aconseguir-ho?

“Si creus que el cost d’adoptar la disrupció és alt, prova el de no fer-ho”.