Abans, s'esperava que un CEO tingués totes les respostes. Avui, aquesta expectativa no només és irreal, sinó que pot arribar a ser contraproduent.

Durant dècades, el lideratge empresarial es va construir al voltant de la figura del directiu que transmetia seguretat, control i certesa. El líder era qui sabia més, qui decidia més de pressa i qui tenia la resposta adequada per a cada situació. En un entorn relativament estable, aquest model podia funcionar. Però el món empresarial actual és qualsevol cosa menys estable.

La velocitat dels canvis tecnològics, les tensions geopolítiques, la transformació dels mercats, les noves expectatives dels professionals i la irrupció de la intel·ligència artificial han convertit la incertesa en una companya permanent de viatge. Davant d'aquest escenari, pretendre tenir sempre la resposta correcta és una càrrega impossible de sostenir.

Paradoxalment, els millors líders que conec no són els que presumeixen de tenir totes les solucions. Són els que fan les millors preguntes.

Els millors líders que conec no són els que presumeixen de tenir totes les solucions. Són els que fan les millors preguntes

El lideratge del segle XXI no consisteix a acumular certeses, sinó a gestionar la complexitat. No es tracta de saber-ho tot, sinó de ser capaç d'entendre allò que encara no sabem. La diferència és profunda.

Quan un CEO es presenta com algú que sempre té la resposta, corre el risc de limitar la intel·ligència col·lectiva de la seva organització. Les persones deixen de qüestionar, d'aportar perspectives diferents o de compartir dubtes per no contradir una suposada veritat ja establerta. Sense voler-ho, es construeix una cultura de dependència.

En canvi, quan el líder reconeix que no disposa de totes les respostes, obre un espai molt més poderós: el de la col·laboració. Apareixen noves idees, es fomenta el pensament crític i l'organització es torna més adaptable.

Això no significa renunciar a la responsabilitat de decidir. Els equips continuen esperant que els seus líders assumeixin decisions difícils.

Quan el líder reconeix que no disposa de totes les respostes, obre un espai molt més poderós: el de la col·laboració

De fet, una de les competències més rellevants del lideratge actual és la humilitat intel·lectual. La capacitat d'acceptar que podem estar equivocats, que algú de l'equip pot tenir una visió millor o que les circumstàncies han canviat i exigeixen revisar les nostres conviccions. No és una mostra de debilitat. És una mostra de maduresa.

La irrupció de la intel·ligència artificial reforça encara més aquesta idea. L'accés a la informació ja no és un avantatge diferencial. Cada vegada més, les dades, els informes i fins i tot les anàlisis estan disponibles per a tothom. El valor del líder no esdevé tant en saber més com en interpretar millor. En connectar punts. En donar context. En prendre decisions quan les respostes no són evidents.

Els directius que marcaran la diferència en els pròxims anys probablement no seran els que transmetin una falsa sensació de control absolut. Seran els que generin confiança enmig de la incertesa.

Perquè la confiança no neix de tenir sempre raó. Neix de la coherència, de la transparència i de la capacitat de reconèixer els límits propis.

Els millors CEO del futur seran els que aconsegueixin que les seves organitzacions trobin les respostes adequades juntes

Potser ha arribat el moment d'abandonar definitivament la figura del líder-oracle. Aquell que sembla tenir una resposta per a tot. El context actual exigeix una altra mena de lideratge: més humà, més obert i més conscient de la complexitat.

Els millors CEO del futur no seran els que tinguin totes les respostes. Seran els que aconsegueixin que les seves organitzacions trobin les respostes adequades juntes.